Els Globus d’Or es rendeixen a ‘Oppenheimer’ i ‘Succession’

La reinvenció dels Globus d’Or ha culminat. Oppenheimer, Pobres criaturas i Anatomía de una caída en cine i Succession, The Bear i Bronca en televisió van ser les grans triomfadores en la 81a edició, però pot dir-se que el màxim guanyador van ser els mateixos premis. Després de veure’s enfonsats després d’exposar-se els problemes de la falta de diversitat i per qüestionables pràctiques ètiques i financeres de l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, i després de posar-se en mans d’un empresari i obrir la seva votació a 300 periodistes, la polèmica va quedar enterrada o almenys oblidada i Hollywood es va entregar i va tornar a tenir la seva primera gran festa en la temporada de guardons.

Els globus arribaven, almenys numèricament per nominacions i com va passar en taquilla, com un duel entre Oppenheimer i Barbie. I va ser l’última creació de Christopher Nolan la que va arrasar. La pel·lícula no només va ser reconeguda com a millor drama, elevant-la com a favorita en la carrera cap als Oscars, sinó que va donar per fi a l’autor, després de sis nominacions, el seu primer Globus, com a millor director.

Va portar també fins a l’estatueta l’actor irlandès Cillian Murphy, col·laborador habitual de Nolan (sis títols junts) reconegut pel seu paper protagonista com el pare de la bomba atòmica, així com Robert Downey Jr. com a actor de repartiment. A més va guanyar en categoria de banda sonora pel treball de Ludwig Göransson.

Barbie, la creació de Greta Gerwig que va tornar de carn i ossos el producte de Mattel, no se’n va anar amb les mans buides i es va imposar en una de les dues noves categories creades per aquests globus, que reconeix el mèrit cinematogràfic i la taquilla, a més de guanyar millor cançó per What was I made for, de Billie Eilish. Però tant el premi a millor pel·lícula de comèdia o musical com el de millor actriu en aquesta categoria que els Globus separen de drama, no obstant, van ser per a Pobres criaturas, de Yorgos Lanthimos, i Emma Stone, la seva impressionant protagonista.

Lily Gladstone, ovacionada

L’ovació més gran de la nit, amb tot el Beverly Hilton dret, va ser per a Lily Gladstone, l’actriu nativa americana que protagonitza Los asesinos de la luna, de Martin Scorsese, i que va fer història en la categoria. En un discurs que va començar en la llengua dels indis blackfeet, Gladstone va acabar dedicant el premi a tots els nens dels pobles originaris i parlant de representació. Paul Giamatti, per la seva banda, va dedicar el seu premi als mestres a l’emportar-se el guardó com a actor de drama per Los que se quedan, la pel·lícula d’Alexander Payne que també li ha valgut el reconeixement com a actriu de repartiment a Da’Vine Joy-Randolph.

Una de les grans sorpreses de la nit la va donar el triomf en categoria de guió d’Anatomía de una caída, la pel·lícula de Justine Triet, coescrita amb Arthur Harari i guanyadora de la Palma d’Or a Cannes, que es va imposar a Oppenheimer, Los asesinos de la luna, Barbie, Pobres criaturas i Vidas pasadas. I aquest triomf, que possiblement no s’hauria produït amb l’antic grup que votava els Globus, ja feia intuir que la pel·lícula francesa, nominada a més com a millor drama i pel treball de la seva protagonista, Sandra Hüller, també guanyaria el de millor pel·lícula en parla no anglesa, el que ha deixat sense estatueta La sociedad de la nieve, de J.A. Bayona. La bona notícia de cara als Oscars és que la brillant pel·lícula de Triet no ha sigut la seleccionada per França per representar-la en els premis de l’Acadèmia de Hollywood.

El geni de l’animació Hayao Miyazaki també va guanyar el seu primer Globus per El chico y la garza.

Una gala sense ganxo

En el seu retorn a la normalitat, els Globus van canviar la seva cadena tradicional d’emissió als Estats Units (CBS en lloc d’NBC) i van optar per treure possibles arestes en l’elecció del seu presentador, el còmic Jo Koy, que va tenir una actuació sense cap gràcia, que va deixar els millors trossos d’humor en mans d’alguns dels presentadors de premis en una gala que en qualsevol cas es va fer llarga en les seves tres hores, i on, i malgrat que el món viu dues guerres, i els Estats Units estan d’any d’eleccions presidencials, aquesta vegada no es van sentir discursos de caire polític. I va ser una cosa paradoxal quan l’altra nova categoria d’aquest any, per al millor especial de comèdia, va anar a parar Ricky Gervais, l’home que va donar acidesa i incorrecció política durant anys a aquests premis. El britànic ni tan sols va acudir aquesta vegada a la festa.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En televisió la quarta i última temporada de Succession es va acomiadar amb honors, no només amb el premi a millor drama, sinó també amb guardons d’interpretació protagonista per a Kieran Culkin i Sarah Snook i per a Ray Macfadyen en repartiment, que en categoria femenina va ser per a Elizabeth Debicki, la princesa Diana a The crown.

També triomfadora va ser The bear, coronada millor sèrie de comèdia i amb premis tant per a Jeremy Allen White i per a Ayo Edebiri. I un altre ple va fer la minisèrie Bronca, guanyadora en la seva categoria general i també en les d’actuació per a Ali Wong i Steven Yeun.