Respectabilitat sense risc

En temps d’incertesa financera, a Hollywood no li convé menysprear una de les seves principals plataformes de promoció. Aquest any tocava tirar un vel sobre les polèmiques, creure en el nou management i assistir amb bon ànim i disposició col·laboradora als Globus d’Or. D’acord amb aquestes nominacions perfectament respectables, plenes de títols que han tingut una gran ressonància, alguna cosa sembla estar canviant, per bé o per a menys bé.

Perquè tot allò que feia divertits els Globus, com les seves nominacions dubtoses o les seves ocasionals apostes pel més fresc, ha brillat aquest any per la seva absència. Les nominacions eren decents, com ho han sigut els premis; gairebé massa.

Amb total mereixement

Cada vegada que Succession ha sigut nominada a millor sèrie dramàtica, ha guanyat, així que tenia lògica que tornés a fer-ho aquesta vegada. I amb total mereixement: va ser la millor sèrie internacional del 2023. Després de tres nominacions fallides com a secundari, Kieran Culkin es va emportar el Globus a millor actor principal per la seva interpretació de fill no preparat per a la mort del pare, malgrat el predol. Matthew Macfadyen se l’ha emportat a la primera pel seu paper de commovedora mala bèstia. Sarah Snook n’ha acabat reunint dos per saber escenificar la confusió del que és calculador amb el vulnerable. Tot molt lloable.

En l’apartat de suposada comèdia tampoc s’ha optat per nous títols, sinó per la segona temporada de The Bear, i amb ella, un Jeremy Allen White repetidor com a guanyador i una Ayo Edebiri que comença així molt bé el 2024 després d’un 2023 triomfal. Com apuntaven les prediccions, la molt comentada Bronca ha sigut molt premiada en l’apartat de sèrie limitada. Tot i que Ali Wong està perfecta en el seu paper de dona ofegada en el seu propi privilegi, Rachel Weisz era doblement perfecta com les bessones d’Inseparables. Que continuï sense emportar-se premi per una cosa així clama al cel.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els Globus semblen haver-se pres aquest paper més seriosament que mai. Tot apunta que Oppenheimer serà la pel·lícula que arrasarà aquest any en els premis estrella i ells havien de servir també com a presagi. Els Globus no solen separar entre pel·lícula i director, així que va guanyar Nolan, és clar. De passada, hi va haver premi també per a Cillian Murphy, per allò del seu enorme talent, però també perquè els premis adoren les transformacions físiques i el pobre Murphy es va alimentar d’una ametlla al dia, segons la seva companya de repartiment Emily Blunt. Com a millor pel·lícula de parla no anglesa, un altre drama i, a més, amb Palma d’Or: Anatomía de una caída. Sense sorpreses.

Posats a triar, en comèdia, entre el populisme (sofisticat) de Barbie i la intel·lectualitat (no exempta de vulgaritat) de Pobres criaturas, els Globus opten pel segon, reservant per a la pel·lícula de Gerwig l’ambigua distinció de més èxit cinematogràfic i de taquilla, premi que durarà una edició si aquests nous Globus aspiren realment a la respectabilitat.