Lliçó de maduresa artística

Jordi Otix

El Messi del món de la dansa, la ballarina russa Natalia Osipova, va estrenar ahir Force of Nature al Teatre Coliseum de Barcelona, on fa parada fins divendres. Es tracta d’un espectacle heterogeni que celebra la bellesa i la potència de l’art del moviment des d’una perspectiva àmplia i variada. Cal dir que Osipova ja no és una simple ballarina, una estrella més del Royal Ballet, sinó que està en les primeres posicions de les Top 10 ballarines del segle. I un geni no té edat, és pura creació i talent. Així ho va demostrar ahir davant un públic entregat que ja no n’espera –amb els seus 37 anys– el feliç rigor d’una tècnica clàssica impecable, sinó la personalitat d’una artista com una catedral, capaç d’inundar l’escenari amb la seva sola presència. I el públic, malgrat el preu de les entrades (140 euros a platea), no va faltar a la cita, tot i que tampoc va omplir el teatre.

Si l’última vegada que vam poder disfrutar veient ballar Osipova va ser al Gran Teatre del Liceu en el marc d’una gala d’estrelles el setembre del 2021, aquí la novetat és la presentació del Bloom Dance Project, la companyia que ha creat amb el seu marit, el també ballarí i coreògraf Jason Kittelberger. Al seu costat interpreta un parell de peces i es pot apreciar que són dos ballarins d’horitzons diferents –ell ve de la dansa contemporània–, però alhora una complicitat els acosta artísticament.

L’espectacle va començar amb dansa clàssica: un arriscat pas a dos d’El Corsari per trencar el gel. Osipova va ser rebuda amb aplaudiments tot just sortir a l’escenari, somrient i lluint musculatura (no portava mitges). La ballarina va demostrar que està en plena forma, amb els seus equilibris i els seus girs ja de llegenda. La seva parella, el jove Giorgi Potskhishvili, principal del Dutch National Ballet, no es va deixar eclipsar. Va enllaçar uns grans salts originals i enrevessats que recordaven els de les pel·lícules d’arts marcials però aquí sense efectes especials. El públic estava parat. Llàstima que no va sortir més.

Notícies relacionades

La resta del programa s’integrava de peces contemporànies a través de les quals Osipova busca reinventar-se i trobar al seu propi cos un nou llenguatge més expressiu i personal. Amb els cabells deixats anar i amb puntes, va interpretar Bach to Bach, de Shahar Biniamini, al costat de Joseph Kudra amb moviments que recordaven l’escena de la bogeria de Giselle –un dels seus papers fetitxe–, mentre que a Ashes, amb el seu marit Jason Kittelberger –coreògraf també de la peça– recuperava alguns moviments de la dansa de caràcter russa i s’enrotllava en una alfombra a l’estil de Cleòpatra.

Del segon acte va destacar La Pucelle d’Orléans interpretada per la veterana Daria Pavlenko i coreografia de Pawel Glukhov, un homenatge a Joana d’Arc impactant i magnètic, mentre que Joseph Kudra i Emma Farnell-Watson van protagonitzar un duo contemporani, Verletze Haut, de Kittelberger, amb una gran qualitat de moviments i elevada compenetració. Com no podia ser de cap altra manera, va tancar l’espectacle Osipova, que de nou es va calçar les puntes per a Valse Triste amb Reece Clarke. Val la pena no perdre-se-la.

Temes:

Barcelona Liceu Ballet

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo