Resines es parodia amb picades d’ullet a ‘Los Serrano’

Fa uns anys, David Trueba va tergiversar la vida i la carrera (en declivi) de Jorge Sanz en una sèrie en què l’actor s’autoparodiava, ¿Qué fue de Jorge Sanz? Joel Joan va fer el mateix després a El crac de TV3, i Berto Romero va seguir les petjades a Mira lo que has hecho. Ahir va ser el torn d’Antonio Resines, que juga a riure’s de la seva trajectòria professional en Serrines, madera de actor, comèdia que arriba completa a la plataforma Amazon Prime Video i de què el canal Factoria de Ficció va estrenar també el mateix dia, però en obert, els dos primers episodis.

Aquí l’àlter ego del protagonista de Los Serrano és l’Antonio Serrines del títol, un actor que es va fer famós gràcies a la sèrie Los Tocino (en al·lusió a la famosa comèdia Uno más uno son siete) i que ara, en comptes de sumar-se al reboot de la ficció 20 anys després, deixa la plataforma que l’havia de produir de quadres quan els informa que es desmarca del projecte perquè vol buscar papers de prestigi.

Tot just divorciat de la seva dona, decideix contractar la seva neboda (Lucía de la Fuente) com a representant per llaurar-se una carrera teatral que podria donar-li el reconeixement de la crítica i la professió que sempre ha buscat.

La sèrie recorre a multitud de tòpics: des de les expressions que el personatge de Resines va fer famoses a Los Serrano a les precarietats laborals d’un sector com el dels actors.

"És una comèdia de perdedors i sobre com administrar la fama i la popularitat", explica Arantxa Écija, productora i directora de Ficció de Mediaset, sobre aquesta comèdia macarra i una mica passada de voltes protagonitzada per "un disbarat d’individu que, en el fons, no és mala persona", el defineix el mateix Resines.

"Si la gent em confon amb el meu personatge tampoc passaria res, perquè el bo és que ens estem rient de nosaltres mateixos", afegeix l’actor, que en la sèrie està secundat per un dels seus grans amics, Jorge Sanz, que interpreta un vell company de Los Tocino.

Situacions exagerades

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Tot i que les situacions que viuen els personatges són de ficció, tenen punts coincidents amb la realitat pel que fa al dia a dia dels actors. De fet, es veu els protagonistes passant per alfombres vermelles, acudint a càstings i enfrontant-se a les amargors de la fama.

Composta de vuit episodis, està rodada com si fos un docurreality sobre la vida del protagonista. Per això, a vegades, alguns personatges parlen directament a càmera, a l’estil de The office.