Una sèrie mítica reformulada en clau femenina

La nova entrega de True detective (HBO Max i Movistar Plus+, des de demà dilluns) és la primera no escrita pel creador de la sèrie, Nic Pizzolatto, substituït en les tasques creatives per la cineasta mexicana Issa López, a qui devem almenys una pel·lícula tan inquietant com ho va ser True detective en els seus primers dies: Vuelven, un fosc conte amb rerefons social que va cridar l’atenció de Francesca Orsi, cap de sèries dramàtiques d’HBO. López tenia una idea per a un "misteri d’assassinat al gel" titulada Noche polar. Orsi va proposar a canvi una idea encara millor, o d’èxit més garantit: ¿i si convertia allò en True detective?

Per López, segons sembla, no va ser gaire complicat. Com a espectadora i com a creadora, havia connectat de ple amb el que ella considera l’essència de True detective: "Un món sinistre de secrets, un univers que conté molt més del que podem veure", explica. "Personatges davant d’una petita finestra a l’altre costat i de forces que actuen més enllà de la naturalesa, més enllà de la llum."

El més complicat semblava que ella sola hagués d’encarregarse d’escriure i dirigir tots els episodis, una tasca que ni tan sols va arribar a fer Pizzolatto. "No passa sovint que una sola persona escrigui i dirigeixi tots els episodis d’una sèrie que ella mateixa ha concebut", ens diu. "Em sentia una privilegiada, però, alhora, estava aterrida. Tota la responsabilitat requeia sobre mi. No només era la responsable d’escriure els millors guions possibles, sinó que, a més, el resultat final també seria cosa meva. Si la sèrie triomfava o fracassava, jo en seria la responsable".

Potser buscant protegir-se de les comparacions, López va decidir respectar l’essència de la sèrie i, alhora, buscar tot el contrari. D’entrada, va canviar el bayou (de la icònica primera temporada) per la tundra; el sol per una persistent foscor. Una zona als afores de Reykjavík substitueix la ficcional Ennis, Alaska, on ha començat la nit polar i no veuran el sol en mesos.

Si a True detective han predominat la mirada i el protagonisme masculins, en aquesta ocasió les dues policies són dones i els temes que s’aborden estan lligats a la condició femenina. Jodie Foster interpreta la imponent cap de policia Liz Danvers, encarregada d’investigar la sobtada desaparició de vuit científics (tots homes) d’un centre d’investigació àrtic. Al lloc troben, entre altres coses inquietants, la pel·lícula de John Hughes Todo en un día encallada en l’escena de la desfilada. "Buscava aquest contrast. Necessitava una pel·li que representés un esperit absolut d’alegria, de joventut eterna, d’estiu, al mig d’aquest món fosc i just abans d’un esdeveniment sinistre. I Twist & shout [en versió dels Beatles] és la cançó més feliç del món. Té tota l’esperança que no existeix en aquest centre d’investigació".

Personatges indígenes

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Una mica de mala gana, Danvers tornarà a formar equip amb Evangeline Navarro (l’antiga boxejadora professional Kali Reis), policia estatal amb qui va tenir un desacord important sis anys enrere. El fet que Navarro sigui inuit o, per ser precisos, de la tribu inupiaq, no és un simple ornament; és l’aspecte més essencial de la seva personalitat i contribueix a les seves moltes fortaleses. "A mesura que la sèrie avança –afegeix López-, ens adonem de com els personatges indígenes són veritablement importants en el drama que estem veient, en lloc de només testimonis o extres. Era una necessitat. A les localitats del nord-oest d’Alaska que estàvem representant, el 70% de la població és inuit".

Com l’esmentada Vuelven, True detective: Noche polar acaba parlant sobre dones desaparegudes i s’erigeix en una astuta barreja del drama criminal amb el pur terror. "Crec que aquesta pel·lícula [diu López en un lapsus] és una expansió de la visió d’aquella. Tot passa en un lloc molt sòrdid, molt real. Totes dues estan arrelades en terrors que es produeixen en el món real. Existeix un xoc entre dos personatges, un que és pragmàtic i un altre que té una visió més espiritual i una idea del món que va més enllà del que es pot veure. Són peces complementàries. Si et va agradar Vuelven, entendràs Noche polar, i si t’agrada la sèrie, hauries de trobar la pel·lícula".