Clara Queraltó conquista el premi Llibres Anagrama

Com el so d’un batec en un micròfon –títol que segur que no els sona, ja que ahir va començar a bategar fora del cap de la seva autora, Clara Queraltó- és una novel·la que, segons la doctora en Filologia Mita Casacuberta, proposa "desmitificar això que entenem per amor, aquesta paraula meravellosa i perillosa". Queraltó (el Pla del Penedès, 1988), escriptora i professora de llengua i literatura catalana, va guanyar ahir el novè premi Llibres Anagrama amb una obra sobre el desig protagonitzada per una parella amb una notòria diferència d’edat i ambientada en un poble d’estiueig de Catalunya.

El jurat, format per l’esmentada Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé, ha atorgat per unanimitat el guardó literari, dotat amb 12.000 euros, a Com el so d’un batec en un micròfon en una edició en la qual s’han presentat 106 manuscrits. "Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador que funciona amb precisió mil·limètrica", destaca el tribunal. Abans de Queraltó, que ja compta amb obra publicada -Et diré R. i la novel·la infantil Xiular en cas d’emergència, entre d’altres–, Anagrama ha premiat treballs d’autors com Andrea Genovart (Consum preferent, 2023), Pol Guasch (Napalm al cor, 2021) i Irene Solà (Cant jo i la muntanya balla, 2019), entre d’altres.

L’editorial publicarà entre finals de març i principis d’abril una novel·la que Pàmies defineix com "una història d’amor, interessant i intensa, i que s’adapta a tots els elements col·laterals que percebem en el present, és un amor del present". L’autora, no obstant, ha defensat que creu que no es tracta d’una història d’amor, sinó que té més a veure amb el procés d’empoderament femení.

Com el so d’un batec en un micròfon –novel·la que segons el jurat "explora els mecanismes de seducció i de l’atracció entre contraris"- està escrita en dues parts, a partir de la visió en primera persona dels dos protagonistes: una jove anomenada Gabriela, de 18 anys, que es disposa a fer el seu primer sou durant les vacances, i el Quim, un tècnic de so de 39 anys. Pàmies ha destacat també la "bona" construcció de la "psicologia femenina i masculina" dels protagonistes. I, és clar, el desig canvia de l’un a l’altra per la qüestió òbvia de l’edat. "És la mateixa història amb dos punts de vista; per tant, no és la mateixa història", va sentenciar Queraltó, que es va mostrar "impactada i molt il·lusionada" per rebre el guardó en la roda de premsa posterior a la concessió d’un premi al qual es va presentar per tenir més visibilitat, lectors, ja que "la funció literària no acaba fins que altre et llegeix".

Volia parlar del desig

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’autora, que va guanyar el 2017 el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb El que pensen els altres, exposa que buscava parlar del desig, que és "una cosa apresa, cultural", però que té també una part "irracional", i plantejar la pregunta: "¿Com ens relacionem quan volem seduir? ¿Com afrontem les contradiccions?". "No he jutjat els personatges, els he deixat parlar. No m’interessa la literatura que dona lliçons morals", va concloure Queraltó, que va assenyalar la "complexitat" que per a ella, com a dona, ha implicat construir el protagonista masculí.

Tot això passa en un petit poble d’estiueig de Catalunya inventat –"al meu cap era a l’Empordà"-, on les "normes socials són diferents" i existeix un "ambient opressiu", com aquella veïna tafanera, ha exemplificat, que t’incomoda fent-te un comentari al sortir de casa perquè t’has aixecat tard. Sap Queraltó del que parla, ja que s’ha criat a la petita localitat del Pla del Penedès.