"En un informatiu, posar-se com a meta el liderat és un error"

Molts es van sorprendre al saber que deixava TVE. ¿Què el va portar a fer aquest canvi?

Molts elements. Primer per Pedro Piqueras, que va ser molt persuasiu i sé que tot el que em recomana és amb la millor intenció. Després vaig anar coneixent els detalls del que estava per venir, i era un projecte molt desitjable. Poques vegades en la meva vida professional es donarà la situació que un dels mitjans de comunicació més grans d’Espanya em truqui per estar en el procés de renovació dels informatius, i apostant tan clarament per aquesta àrea en el seu pla del futur.

¿El va perseguir Piqueras molt temps?

No gaire, però des de feia uns mesos m’estava deixant anar pulles i indirectes. Jo no entrava al joc perquè tampoc hi havia res seriós, però després es van creuar altres circumstàncies i l’arribada de Paco Moreno [el nou director d’Informatius de Mediaset], que també apostava per mi, i això va ser el que em va fer fer el pas definitiu.

Hi ha gent que diu que també serà qüestió de diners.

Es barreja un projecte superdesitjable amb una bona oferta personal, és clar. Però jo crec que en qualsevol canvi a la vida i a la feina, tothom valora els dos elements. Un sense l’altre no hauria funcionat. Si no hi ha un projecte en què jo cregui, no m’hi hauria llançat mai. Hi ha valors i ganes de fer un projecte potent.

¿L’objectiu és aconseguir el liderat?

L’objectiu és fer el millor informatiu possible, que sigui útil a l’espectador, i ser ambiciosos i continuar creixent. En un informatiu, fixar-se com a meta el liderat és un error. Després pot arribar o pot no arribar, però hi ha molts components que són aliens i que un no pot controlar. Jo penso, sincerament, que l’audiència no marca exactament la qualitat d’un informatiu.

Però, sent tercers en els rànquings d’audiència d’informatius (per darrere d’Antena 3 i La 1), l’objectiu de liderar també serà present. I més en una cadena privada.

Tots volem transcendir. Si no, la nostra feina no té sentit. I aspirem a créixer. Però no crec que la principal obsessió sigui l’audiència. Si aquest és l’únic paràmetre per mesurar l’informatiu, crec que ens estaríem equivocant.

En altres cadenes, als informatius hi ha un posicionament polític. ¿Ho aprova?

Nosaltres farem un informatiu rigorós basat en fets, mirant de ser molt explicatius. En un temps de tanta sobreinformació, crec que calma i anàlisi és el que un informatiu de televisió pot aportar ara. Però no hi haurà un posicionament polític ni opinatiu. No és l’opció en què jo em sento còmode.

Anna Bosch, periodista de TVE, va escriure quan es va saber que marxava a Mediaset: "A RTVE estem de dol. Ganes de plorar". ¿Com se li queda el cos quan llegeix coses així?

Va ser molt trist, anar-me’n de TVE és un dels moments durs de la meva vida. No ha sigut una decisió fàcil, però em va arribar aquest dilema i si no hagués pres aquest camí, potser d’aquí uns anys me n’hauria penedit. I al prendre’l em va pesar també el fet de deixar enrere tanta gent estimada i admirada, i en un entorn en què em sentia tan valorat i tan còmode. ¡Tant de bo me n’hagués anat emprenyat de RTVE, la decisió hauria sigut molt més fàcil!

¿Com es diferencia un de la competència quan tots parteixen, en principi, de les mateixes notícies que han marcat el dia?

És un repte enorme. Un pot incidir més en temes fora d’agenda o pot mirar de desmarcar-se més de l’actualitat, però els continguts són molt similars. Com s’expliquin pot marcar també la diferència: ser més explicatius, així com tenir més capacitat de context i d’anàlisi, crec que pot ajudar a entendre coses complexes. Aquí tenim la tasca de posar ordre i una certa calma.

¿Creu que el públic també es deixa arrossegar pel presentador de l’informatiu, li sol ser fidel?

Cap presentador per si sol té l’autoria d’un informatiu. És un engranatge tan complex i tan plural que al final tot acaba confluint en una o a dues cares, però el talent o l’èxit depèn de moltes altres peces. Moltes coses que ni tan sols sabem identificar. ¿Per què una persona ens genera més credibilitat i una altra menys? Això també juga a l’hora que un presentador tingui més o menys èxit.

A vostè no li passarà perquè ja no existeix Sálvame. Però Piqueras va haver de lidiar amb les transicions que li donaven des del programa de Jorge Javier. ¿Com ho hauria viscut vostè?

Caldria veure’s en la situació i comprovar la capacitat de reflexos que un té de sortir-ne airós. Piqueras ho va fer amb molt talent i bonhomia perquè és un tipus de primera. De vegades no és còmode, sobretot quan la primera notícia del dia és terrible. Fer aquest salt amb aquest contrast pot ser molt comprometedor.

¿Treballant al capdavant de l’informatiu estrella d’una cadena és normal rebre pressions?

Això depèn molt dels caps que tinguis. Jo sempre he tingut la sort d’estar molt protegit per qui estava sobre meu. I aquí tinc la garantia que també serà així. Si es vol que els equips a la redacció treballin amb autonomia, hi ha d’haver un nivell superior que defensi dels atacs i de les pressions i que això no arribi a baix. Tots podem percebre tensions i al cap i a la fi ets dins d’un sistema molt complex que genera molts interessos. Hi ha actors polítics, econòmics… Sempre hi pot haver moments de tensió o d’idees contraposades. Però l’important és que hi hagi aquest esglaó per sobre que blindi una redacció.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Amb quin tipus d’informació se sent menys còmode treballant?

Amb la que més disfruto és amb la informació internacional. La política nacional m’interessa molt també, però no la segueixo tan a fons. Però si hagués de parlar d’esports em moriria. No en tinc ni idea.