El teatre de Barcelona va batre rècords de públic i taquilla en un 2023 màgic

Les xifres mostren un balanç hiperpositiu amb rècord de públic i de recaptació. Les sales de menys de 200 butaques també van aconseguir els seus millors resultats de la història a l’assolir els 305.413 espectadors i quatre milions s’euros en recaptació. La xifra mitjana d’ocupació va arribar al 60,46%, i va batre un altre rècord. El 2022 va tancar amb gairebé 2,5 milions d’espectadors i més de 73 milions de recaptació, segons Adetca (Associació d’ Empreses de Teatre de Catalunya). Aquestes xifres ja apuntaven a una recuperació que ara ha culminat l’any més espectacular en la història de la ciutat des que Adetca va començar a recopilar dades el 1993. El 2023 va polvoritzar el rècord anterior aconseguit el 2011: un increment de l’1,02% de públic, que llavors va registrar 2.816.232 espectadors, i del 31% en recaptació respecte al 2011, que va aconseguir 65,7 milions d’euros.

En cas de seguir així la tendència, la xifra mítica dels tres milions d’espectadors es podria assolir aquest 2024. "Les dades demostren que la cartellera del 2023 s’ha guanyat la confiança dels espectadors", va exposar Isabel Vidal, presidenta d’Adetca. "A la gent li pot agradar més o menys el que veurà, però no deixa d’anar al teatre perquè té una oferta de qualitat, amb categoria artística i varietat". I va afegir: "Un rècord així no s’aconsegueix només amb un o dos bons espectacles, passa quan tots els motors de l’engranatge funcionen". És a dir, independentment de si són teatres grans o petits, públics o privats o de les disciplines artístiques que ofereixin. Aquest nou rècord és sinònim d’un èxit conjunt "perquè a tots, en general, ens ha anat bé, especialment en la campanya nadalenca".

Dramaturgs catalans

El 2023 ha tingut un 15,13% d’espectadors més respecte a l’any anterior i un 17% més de recaptació. I els espectacles al Top 5 han sigut molt diferents. Per aquest ordre, el d’El Mago Pop, Nada es imposible, muntatge amb què està fent història al Teatre Victòria després de liderar la segona millor temporada de la història el 2022-23. El segueix l’incombustible Improshow del Teatreneu, ja un clàssic, i dos musicals: The Producers al Tívoli i l’últim de Dagoll Dagom, L’alegria que passa, al Poliorama. FitzRoy, l’última obra de Jordi Galceran, que ha tornat al Borrás, ocupa la cinquena plaça. "Moltes obres d’èxit aquesta temporada són de dramaturgs catalans que també exportem. El seu èxit és fruit d’un treball que ve de lluny", va destacar Vidal.

Al costat d’ella, en la presentació d’aquestes magnífiques xifres a la Sala Villarroel de Barcelona, estaven Jordi Martí, secretari d’Estat de Cultura; Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Xavier Marcé, responsable de gestionar les polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest últim també hi era en qualitat de president honorífic d’Adetca, com Daniel Martínez, empresari teatral de Focus que va ser al capdavant d’Adetca en els seus inicis.

Cadascun dels polítics va valorar de diferent manera els resultats. Per a Garriga, està clar que "quan ofereixes bones obres, el públic respon". Marcé va felicitar tota la família teatral pel rècord, "especialment a les sales petites, que han incrementat un 35% respecte al 2011". I igual com Martí, va lloar la col·laboració publicoprivada al sector. Aquest últim va recordar el molt que ha costat arribar a aquest rècord des del 2011, després de la crisi generada per l’augment de l’IVA de les entrades, l’econòmica i la de la covid. Martí va connectar el rècord aconseguit pel sector teatral a Barcelona amb la seva capacitat per "superar les divisions i enveges en favor d’un ecosistema ric i plural amb capacitat de projecció cap al públic tant de dins com de fora del país". "En la cultura la cooperació és vital. Cada peça és indispensable perquè sorgeixi el talent i per arribar a més gent".

Però sense recursos tot és més complicat. "Fa 10 anys dèiem que fan falta més diners per a cultura. Hem demostrat que amb més pressupost es pot produir millor, experimentar més, donar més qualitat i arriscar més", va dir Vidal. Adetca ha servit per cohesionar el sector, oferir transparència amb les xifres de taquilla i recaptació que permeten tenir una radiografia útil a l’hora d’impulsar les arts escèniques i treballar amb les administracions. Van ser dels primers en reclamar el 2% del pressupost de la Generalitat per a Cultura que ha de ser una realitat al final de l’actual legislatura.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

De moment ja s’ha passat de l’1,1% el 2021 a l’1,5% el 2023, que en milions d’euros ha suposat passar de destinar-ne 298 a 466. "Per a les arts escèniques ha sigut gairebé un 180% d’increment en ajudes per al sector privat, que ha passat de vuit milions el 2021 a 23 milions", va indicar Garriga. "També hem destinat més recursos a auditoris i teatres municipals", va afegir. I conscient que "sense dramaturgs no hi ha bones històries", va destacar "un increment en l’import de les beques als creadors teatrals" a través de l’Institut de les Lletres Catalanes.

Vidal va avançar que la temporada actual 2023-24 apunta a ser "excel·lent". Des que va començar al setembre les xifres van per davant de la temporada anterior.