El Palau va recordar Victoria

Va ser en aquest escenari on una joveníssima De los Ángeles es va donar a conèixer artísticament fa ara 80 anys. Ho feia interpretant un ampli programa que incloïa òpera, Lied i música espanyola un ara llunyà 19 de maig de 1944, part del qual es va rememorar en aquesta vetllada de la mà de joves veus. Les sopranos Montserrat Seró, Violeta Alarcón, Belén García i Mercedes Gancedo i el baríton Carles Pachón van ser els protagonistes acompanyats per la Simfònica Victoria de los Ángeles dirigida per Pedro Pardo, conjunt que va debutar al Palau amb un esforç voluntariós.

Pocs intèrprets lírics del segle passat van ser tan fidels a la producció musical espanyola i catalana com Victoria de los Ángeles, i per això aquest programa va tenir aquest accent, mirant a un repertori que la soprano va portar a cotes gairebé insuperables. Enric Granados va obrir el foc amb Quejas o la Maja y el ruiseñor en la seva forma d’ària per a soprano de la tercera escena de l’òpera Goyescas servida en la veu de Montserrat Seró, cantant que aquests dies es defensa en les proves eliminatòries del Concurs Viñas, demostrant una gran capacitat expressiva més enllà d’ensenyar un material vocal promissori. A un timbre atractiu uneix facilitat per acolorir i joc de dinàmiques, qualitats que va ratificar a l’interpretar més tard Maig d’Eduard Toldrà, acomiadant la primera part.

L’argentina Mercedes Gancedo va comparèixer malalta i no va poder oferir els dos cicles de cançó catalana que tenia preparats per lluir-se en la primera part; Combat del somni de Frederic Mompou el va interpretar al seu lloc Violeta Alarcón i A l’ombra del lledoner de Toldrà, Belén García, totes dues amb total solvència.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El baríton Carles Pachón, una estrella que despunta en el panorama líric europeu, es va unir a la festa amb les Cançons populars catalanes harmonitzades per Manuel García Morante, un grup de set peces elevades a la categoria de Lieder que van permetre admirar les possibilitats tècniques i expressives d’aquest consumat intèrpret.

De Joaquín Rodrigo Montserrat Seró va interpretar el Tríptic de Mossèn Cinto, una mica fagocitada per una orquestra mancada de cohesió i d’equilibri sonor, abans que Mercedes Gancedo acomiadés la vetllada a mitja veu amb tot un clàssic de Xavier Montsalvatge, les seves Cinco canciones negras, les mateixes amb què Victoria va dictar càtedra per mig món.