La 5a temporada de ‘Lo de Évole’ torna amb C. Tangana

El programa del periodista català torna demà a La Sexta amb una entrevista al músic madrileny que es va gravar a Itàlia, a la Costa Amalfitana.

La 5a temporada de ‘Lo de Évole’ torna amb C. Tangana

Marisa de Dios

4
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A casa de Jordi Évole fa uns anys que sona molt C. Tangana. Normal, tenint un fill adolescent. Per això li fa "especial il·lusió" que l’estrena de la cinquena temporada de Lo de Évole el diumenge 21 de gener a La Sexta (21.25 hores) sigui amb l’artífex de l’exitós disc El madrileño, un programa que sap que el seu fill i els seus amics voldran veure. "En un moment de tanta fragmentació de públics, reunir diverses generacions a un dia i a una hora concrets em continua seduint molt", assenyala el periodista català.

Entre altres temes, el cantant també conegut com a Pucho parla amb Évole de la fama, de la diferència entre persona i personatge, de l’èxit i el fracàs, dels diners, de l’amor, de les festes, de les addiccions, de l’ego, dona també la seva opinió sobre OT i explica si podria tornar a fer una col·laboració musical amb Rosalía en una xerrada "que ens va portant per aquestes interioritats d’ell que no hem vist mai".

"Donar a conèixer qui és"

L’objectiu d’aquesta entrevista amb l’intèrpret de cançons com Antes de morirme i Demasiadas mujeres, que dilluns estrena a Movistar Plus+ el documental Esta ambición desmesurada, és "donar a conèixer qui és, per què fa el que fa i com ha arribat fins aquí", avança Évole, a qui li ha sorprès d’ell "el cap tan ben col·locat que té".

"És un tio reflexiu, que té molt clara la seva vocació artística. Ell s’ho creu amb motiu, perquè creu que té alguna cosa a aportar al món. D’aquest tipus d’ambicions desmesurades en surten després les genialitats", considera l’antic presentador de Salvados, que ha rodat aquest primer programa durant una setmana a la Costa Amalfitana (Itàlia).

Després de C. Tangana, aquesta cinquena temporada de Lo de Évole abordarà el famós accident d’avió de 1972 que ha donat peu a la pel·lícula La sociedad de la nieve, a través d’una xerrada amb tres supervivents, els cosins Strauch (Eduardo, Daniel i Fito); una entrevista amb Ana Belén, amb qui Évole ha passat quatre dies a Menorca i acaba cantant en un karaoke; una convivència a la muntanya amb Albert Pla, i una conversa amb Henar Álvarez, "una comunicadora que parla de sexe i del plaer femení d’una manera molt desinhibida i didàctica" i que el presentador vol acostar a les generacions que encara no la coneixen, com va fer en el seu moment amb Ibai Llanos o Morad.

El 20è aniversari de l’11-M

També està preparant un programa que coincidirà amb el 20è aniversari de l’11-M i el 14-M, és a dir, els atemptats gihadistes dels trens de Madrid i la victòria de Zapatero tres dies després. "És una data crucial de la història recent d’Espanya. El quilòmetre 0 de l’Espanya en la qual avui vivim, de la polarització, crec que parteix d’aquí, d’aquest ambient de competició, de rivalitat constant entre els bàndols tradicionals en els quals ha estat dividit el nostre país", recalca el periodista, que aquest any ha tornat, sense èxit, a mirar d’entrevistar Isabel Díaz Ayuso. "No perdo l’esperança. Si vam estar cinc o sis anys perseguint el Papa, farem el mateix amb Ayuso", afirma.

L’evolució de Lo de Évole al llarg d’aquestes cinc temporades ha sigut important, tenint en compte que la primera va consistir en entrevistes a presos, des d’Oriol Junqueras a Sandro Rosell. "No em va funcionar gaire bé delimitar-me a personatges que tinguessin una característica comuna. Al final, darrere de qualsevol hi pot haver una meravellosa història sense necessitat que tingui després un nexe amb el convidat que vingui la setmana que ve", recalca Évole, acostumat a les crítiques.

"M’afecten si venen de gent que sé que m’estima. Però no m’afecten les que venen de les xarxes socials, ara me’n blindo bastant", diu. "La crítica tan constant i immediata pot portar a autocensurar-te i això seria perjudicial", considera.

Notícies relacionades

Encara que el va sorprendre l’escàndol que es va armar amb el seu documental No me llame Ternera abans fins i tot de la seva estrena. "Hi va haver molta gent a qui se li va omplir la boca simplement perquè van veure en el mateix enunciat els noms de Josu Urrutikoetxea i Jordi Évole. Amb aquesta suma, van pensar que ja hauria de ser dolent per si mateix i que seria un passeig per a Ternera", denuncia. "Ha sigut molt gratificant veure com han anat canviant les opinions", afegeix.

"Si m’hagués de guiar pels que em diuen ‘això no ho facis perquè serà un problema’, no hauria fet ni la meitat de les coses. Quan exerceixes una professió com la meva et fiques en embolics", sentencia el periodista.