La banalitatdel mal

‘LA ZONA D’INTERÈS’, DE martin amis (i jonathan glazeR).

La novel·la d’Amis, publicada el 2015, és una reflexió sobre la maquinària de la crueltat nazi que narra una relació amorosa a tres bandes entre dos oficials alemanys i la dona d’un d’ells, instal·lats just al costat d’un camp d’extermini. Amis ja va tractar el tema en la seva innovadora La flecha del tiempo (1991), una novel·la explicada al revés amb Auschwitz com a centre neuràlgic del relat. Per La zona d’interès va rebre no poques i infortunades crítiques per la seva manera de descriure la quotidianitat dels genocides.

‘EICHMANN en JERUSALén’, DE HANNA ARENDT.

Va ser l’escriptora germano-estatunidenca que va encunyar el terme de la banalitat del mal en el seu famós assaig ‘Eichmann en Jerusalén’, escrit a partir del judici a què va ser sotmès el tinent coronel de les SS Adolf Eichmann pel Govern israelià, el 1961. Glazer s’ha basat en la novel·la d’Amis però ha tingut molt en compte l’estudi d’Arend sobre com els assassins justifiquen els seus actes.

‘HURACÁn en JAMAICA’, DE RICHARD HUGHES.

Publicada el 1929, aquesta magnífica novel·la estudia el comportament d’uns nens en situació límit –segrestats en un vaixell pirata el 1834– i com se n’apoderen diferents i inèdites formes del mal representades per l’assassinat o les pulsions sexuals incontrolades, deixant en res la mateixa crueltat de la pirateria. Forma amb El senyor de les mosques de William Golding el gran díptic literari sobre la crueltat en edat infantil.

EL CAS LEOPOLD & LOEB.

El cas de Nathan Leopold Jr. i Richard Loeb va transcendir de l’opinió pública al cine en un no-res: eren dos estudiants universitaris de classe alta i fascinats per les idees de Nietzsche que el 1924 van assassinar un company només per demostrar que tenien una intel·ligència superior que la resta. En el cas es van basar Alfred Hitchcock per a La soga (1948), Richard Fleischer a Impulso criminal (1959), Tom Kalin a Swoon (1992) i Barbet Schroeder a Assassinat...1, 2, 3 (2002), amb Ryan Gosling i Michael Pitt com els joves assassins.

‘El huevo de la serpiente’, D’INGMAR BERGMAN.

Incompresa en el seu moment, aquesta pel·lícula de 1977 del director d’El setè segell mostra com es construeix la identitat nazi a mitjans dels anys 20. David Carradine encarna un trapezista jueu i nord-americà que viu a Berlín, i Liv Ullman la seva cunyada, que treballa en un cabaret. El títol és una metàfora: a través de la fina membrana de l’ou es percep el rèptil ja format.

‘HENRY, RETRAT D’UN ASSASSÍ en sèrie’, DE JOHN McNAUGHTON.

Aquesta producció independent rodada amb molts problemes el 1986, i guardonada al festival de Sitges com a millor pel·lícula el 1990, assumeix l’estil d’un documental per capturar el dia a dia d’un assassí en sèrie. Posa l’espectador cara a cara amb la quotidianitat d’una mentalitat psicòpata que expressa davant la càmera les seves motivacions i delits quan realitza un dels seus crims.

‘Va succeir a prop de casa teva’, DE BELVAUX, BONZEL I POELVOORDE.

L’èxit inesperat del film de McNaughton va originar una tendència de films de ficció presentats com a falsos documentals sobre criminals. Aquesta producció belga en blanc i negre, que també va obtenir el màxim guardó a Sitges-1992, consisteix en el seguiment constant que un equip de televisió realitza a un assassí en sèrie, que reflexiona davant les càmeres sobre la seva "feina".

‘LA CINTA BLANCA’, DE MICHAEL HANEKE.

Com en el cas de la pel·lícula d’Ingmar Bergman, l’austríac Haneke mostra de manera inflexible i geomètrica el germen dels feixismes, el germen del mal. El seu relat s’esdevé el 1913, a les portes de la Gran Guerra, en una localitat protestant alemanya en la qual es comencen a produir actes criminals. Els nens del poble resulten els més inquietants; la seva innocència està contaminada.

‘S-21: LA MÁQUINA roja DE MATAR’, DE RITHY PANH.

Un dels documentals sobre la banalitat del mal més importants que s’hagin realitzat en les dues últimes dècades, i que va obrir una tendència. El cambodjà Rithy Panh, víctima de la dictadura dels Khmers Rojos, va posar el 2003 davant la seva càmera tant les víctimes com els botxins: les confessions dels torturadors de per què i com feien el que feien mostren el pitjor de l’espècie humana.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘THE ACT OF KILLING’, DE JOSHUA OPPENHEIMER.

Darrere del film de Pahn, i apadrinat per Werner Herzog i Errol Morris, Oppenheimer convenç antics membres dels esquadrons de la mort sorgits després del cop d’Estat de 1965 a Indonèsia perquè recreïn davant la càmera els seus assassinats. Convençuts que el 2012 són unes estrelles, dos d’ells escenifiquen les seves brutalitats vanagloriant-se’n.