Un espia nazi a Nova York

A través del relat familiar, el llibre posa llum tant sobre l’Alemanya de postguerra com en la no massa coneguda colònia nazi als Estats Units abans de l’entrada del país en la Segona Guerra Mundial. "Hi havia una comunitat germano-nord-americana que va virar clarament del nacionalisme alemany cap al feixisme i el racisme. És interessant descobrir que als Estats Units van ser molt tolerants durant molt temps amb ells. Et preguntes com va ser possible que fins al 1939 hi hagués grans desfilades amb la creu gammada pel centre de Manhattan. Això va acabar quan van veure l’amenaça i el perill que suposaven els plans de Hitler", considera Lenze.

Reclutat

"La novel·la és un intent de trobar resposta a per què es va implicar el meu besoncle en la xarxa espia. Segons l’FBI, el va reclutar un amic alemany que havia anat de vacances a Alemanya. Als espies els interessaven els seus coneixements tècnics i que fos capaç de construir una ràdio i manejar-la per enviar informació –assenyala–. Davant el tribunal que els va jutjar, ell es va declarar innocent. Va dir que no sabia per a qui treballava, però jo no ho crec. El van condemnar". I va complir cinc anys de presó.

Per a Lenze era important "mostrar el prototip de la persona que en segueix d’altres, que no tendeix a extrems, que ni és un monstre ni un heroi". "Perquè a Alemanya hi va haver molta gent així, que va recolzar el sistema seguint d’altres. Creient que si no s’identificaven amb un malvat o un heroi podien dir ‘jo no hi vaig participar’. Josef Klein cau en aquest embolic. Diu que no sap, però sí que sap, ho nega però hi participa, i al final està tan posat que no en pot sortir".

Després de quedar lliure, Klein va tornar a Alemanya i va viure a casa del seu germà Carl, amb la seva dona, Edith, i la petita filla de tots dos, que anomenaven Palomita, la mare de Lenze. "En la meva família mai va ser un tabú, sé que el van perdonar. Però crec que Carl sempre va estar una mica ressentit amb el seu germà perquè malgrat tenir totes les oportunitats en la vida va acabar enredant en el nazisme. En canvi, Carl no va poder emigrar com ell als Estats Units, com pretenia, perquè va perdre un ull en un accident. I tot i que va haver de quedar-se a Alemanya, sempre va mantenir distància amb el règim nazi, no es va afiliar al partit i va ser crític amb Hitler".

Josef va demanar després ajuda a la xarxa per anar a Buenos Aires. "No tenia res i no acabava de portar-se bé amb la seva família. I va acudir als nazis amb qui va estar internat a Ellis Island. Tot i que es va beneficiar de la xarxa, les seves cartes mostren que a Sud-amèrica se’n va distanciar. Els criticava que continuessin penjant fotos de Hitler. Era una relació ambigua", admet Lenze, que no es va plantejar la possibilitat que tingués por de les represàlies si sortia del cercle nazi.

Espies aficionats

En la ficció, Josef intenta fugir d’una feina en una impremta de propaganda feixista però acaba immers a la xarxa Duquesne, que l’FBI tenia controlada gràcies a l’agent doble William Sebold, que rebia visites dels nazis en una oficina a Manhattan on els federals els gravaven en secret. "Per als alemanys era més fàcil reclutar agents entre els immigrants instal·lats als Estats Units. Però aquells espies, en realitat, eren aficionats amb poca formació que no suposaven una gran amenaça per als Estats Units", valora.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

La novel·la reflecteix el molt probable "amor platònic" entre Josef i la seva cunyada, Edith. "La meva mare recordava que quan Carl estava fora per feina ells passaven molt temps a la cuina i es notava el carinyo i l’atracció entre ells. Crec que la meva àvia va veure en Josef un home de món, interessant, que no tenia la rigidesa del caràcter del seu marit. De camí a Sud-amèrica li va escriure una carta molt afectuosa dirigida a ella".

Lenze va descobrir eslògans de la propaganda nazi com Salvem Amèrica primer. "Em va espantar veure les mateixes paraules que utilitza avui Trump. Els Estats Units són un país d’immigrants, però ara la dreta no para de llançar missatges hostils i d’assenyalar als estrangers com culpables de les crisis, els salaris baixos, el futur de les pensions, els impostos... També a Alemanya i altres països. És una crisi global. I fa por".