Guiu estrena ‘Supermedium’, la seva obra més ambiciosa, al Mercat

La coreògrafa noruega Ingri Fiksdal i la catalana Núria Guiu van explorar la connexió entre el cos humà i els rituals de dansa de la cultura contemporània a Medium, un solo treballat conjuntament però interpretat per Guiu el 2022. En aquella peça, el moviment sorgia a partir del cos com a canal a través del qual s’evocaven i transformaven arxius personals del moviment i del pensament, referents culturals i virtuals. Tant Guiu com Fiksdal tenien ganes de continuar explorant aquesta capacitat del cos per fer aflorar tota mena de fantasmes. A partir d’avui tornen a aquesta idea que ara amplien i desenvolupen més juntament amb les nou ballarines que estrenen Supermedium al Mercat de les Flors. Aquesta coreografia de gran format, la més ambiciosa a la qual s’hagi enfrontat Guiu, recala fins diumenge a Barcelona i fa gira per Catalunya a partir de la temporada vinent. Tot això ha sigut possible gràcies al projecte CÈL·LULA, produccions pròpies del Mercat que impulsen el talent coreogràfic local.

Clara Tena, Emma Riba, Mabel Olea, Aina Lanas, Blanca Tolsà, Anna Calsina, Laura Morales, Berta Pascual i Núria Guiu es converteixen en mèdiums que canalitzen el moviment a través del temps i l’espai. Els seus cossos connecten el passat, el futur i el present amb danses que deixen entreveure diferents patrons, èpoques, estils i moments, però també el perfil de totes elles, el de la ballarina treballadora que es debat entre la precarietat en la dansa i els seus drets com a treballadora. "En aquesta obra especulem amb el futur a partir del nostre imaginari, els nostres arxius corporals i les nostres emocions", explica Guiu, que va conèixer Fiskdal quan va treballar als països nòrdics. "Poder comptar amb ella en aquesta obra ha sigut meravellós perquè quan hi ha sinergies, les energies sumen", diu la catalana, que acaba la seva residència al Mercat amb aquest projecte.

Element etnogràfic

Com a estudiant d’Antropologia, a Guiu li interessa la part etnogràfica de la dansa que utilitza per crear nous imaginaris. Supermedium va del més ancestral al més futurista. Comença amb les veus de les ballarines invocant la dansa per crear moviments referents d’ahir i d’avui: des de la dansa postmoderna de la nord-americana Trisha Brown a balls populars com la sardana o els moviments de la coreografia de Rosalía a Chicken teriyaki. Fins i tot els balls de TikTok conviuen amb aquests diferents referents a la primera part de la peça, en què destaca la individualitat dels intèrprets.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Després l’obra evoluciona cap a un treball conjunt inspirat per una pel·lícula que va fer època: Dirty dancing. Diluir les fronteres entre el culte i el popular és una cosa que Guiu sempre ha reforçat a les seves obres, com es va veure a Cyberexorcisme, una peça on cedia el protagonisme a cinc joves crescuts a l’era de TikTok.

Guiu va elegir l’elenc de Supermedium a través d’una convocatòria. "Cadascuna de les intèrprets és molt diferent. Podrien fer un solo cada una i explicarien una història de la dansa diferent a partir de tot el que porten dins", explica. "Necessitàvem persones com elles, que aportessin coses des del seu propi cos, registre i imaginari per poder invocar i compartir la seva memòria corporal en el procés creatiu".