Sofía Vergara, cap de la corrupció a Miami

L a història de Griselda Blanco, aquella dona colombiana d’extracció humil que va acabar sent líder de l’a priori masculí negoci del narcotràfic en un país que no era el seu, o, més en concret, el Miami dels setanta i vuitanta, és perenne objecte de fascinació. Sofía Vergara, també colombiana, feia una dècada que estava entossudida a fer realitat un projecte entorn de Blanco que li permetria no només actuar en la seva llengua materna, sinó també exhibir tot el seu potencial dramàtic després de deixar empremta en la telecomèdia com la Gloria de Modern family.

La narració alterna entre present i passat per mostrar d’on va treure Griselda l’energia i la ràbia per moure’s amb excel·lència en un submon d’homes i doblegar els mafiosos més perillosos. No parlem d’una heroïna, però hi ha un innegable plaer en veure’l, com diuen en la sèrie, "enutjant els homes durs", aquests individus que li exigeixen que es limiti a ser una mestressa de casa. En paral·lel veiem la inspectora Hawkins (Juliana Aidén Martinez), obsessionada amb el cas de Griselda, patir la misogínia d’uns col·legues que preferirien que es limités a mantenir calent el cafè.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Aquí no podem parlar en realitat de protagonisme compartit: Sofía Vergara ha pensat aquesta sèrie per al seu lluïment i la ruptura total d’expectatives. En la sèrie apareix transformada a tots els nivells, començant per una capa protètica que la dota d’un altre nas i un altre mentó. La pròtesi nasal pot arribar a distreure una mica, però no és impediment real per apreciar la complexa tasca d’una Vergara que ha de mostrar-se alhora expeditiva i vulnerable, intimidadora i amorosa. Griselda apareix com a mare dels seus tres fills, però també de tots els que treballaven per a ella. Li deien La Madrina.

Vergara està acompanyada en la seva aventura per experts en drogues: la minisèrie ha sigut cocreada per Doug Miro (un dels pares de Narcos), que l’escriu amb Ingrid Escajeda (Silo), i tots els seus capítols estan dirigits pel colombià Andrés Baiz, encarregat ja de múltiples episodis de Narcos i Narcos: México. Abandonant l’aire documental o l’enfocament més clarament polític, Baiz se centra en l’estudi intens i pròxim de l’antiheroïna. Ha parlat de Gloria, de John Cassavetes, com influeix, però l’estil pot recordar més Scorsese, sobretot en aquest pla seqüència que ens mostra la bona organització a casa de Blanco o certes imatges de desfasament com sortides d’El lobo de Wall Street.