Un aquelarre festaire que et pot conquistar

Bad Gyal és aquella cantant que l’any passat va omplir locals com el Palau Sant Jordi sense disposar encara d’un àlbum, servint-se de l’impacte generat per un parell de mixtapes, un epé i la seva aura de noia dolentota, reina i princesa de les postures. Una mostra de com poden construir-se ara les carreres, si bé la dinàmica basada en el degoteig constant de singles fa que ara, el seu primer disc oficial (o una cosa així), perdi capacitat de sorprendre, ja que resulta que coneixem fins a set de les seves tretze cançons.

Aquesta dada és al seu torn orientativa del que ofereix La joia, un àlbum que no representa l’inici d’una nova etapa per a Bad Gyal sinó més aviat el resum del que ella ha sigut fins ara, ampliat amb una quota de temes nous que estiren a pler el seu cànon reguetoner-jamaicà. Així ho ha volgut ella al preferir aquesta fórmula a l’entrega d’un cançoner enterament fresc. Però La joia no és un calaix de sastre ni un artefacte descompensat: ofereix una seqüència continuada i ben travada de tracks, amb el seu preludi i el seu skit (interludi), convidant al plaer de l’afició amb les seves escenes de guerra de sexes i les seves imatges explícites, creant un estat hipnòtic a través d’aquest beat tropical obert als duets angulosos, el primer a Mi lova amb Myke Towers. Per fer-nos una idea de l’univers líric: "Esa pussy huele a Chanel i sabe a coco", informa el raper porto-riqueny.

Fixant-nos en les novetats, destaca La que no se mueva, cita amb el jamaicà Tommy Lee Sparta, figura del dancehall, sobre una base fosca i agressiva, incidint en un ítem poètic, el cul, capital al món d’Alba Farelo. "Me tiene moviendo el culo con el tiempo...", canta, imperativa. I allà hi ha un altre tema, Perdió este culo, on treu el seu to vocal greu i es mostra compassiva: "Yo le noto arrepentido porque sabe que ya perdió este culo" Tragèdia en l’ambient. "Sin ropa quiero verte", contraataca Ñengo Flow a Bad boy. S’agraeix el moment tèrbol que porta Así soy, duet amb Morad.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Calant foc

Els temes ja coneguts, com les bombes Chulo pt. 2 (amb Tokischa i Young Miko) i Real G (amb Quevedo), són fàcils d’imaginar calant foc a les grades en el pròxim concert. Que d’això va Bad Gyal, no d’entregar, per ara, una obra transcendental, sinó de divertir i excitar. La joia és monotemàtic i llenguallarg, si bé el sexe es troba en la base de la majoria dels gèneres populars i no cal fer-nos ara els moralistes. I encara que sigui també musicalment lineal, és fàcil acabar caient a les seves xarxes, per algun conducte ben simple, potser ancestral, si prems el play i el deixes en bucle tot un matí..