Petra Delicado, més crítica i pessimista

El 2020, Giménez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951) va publicar Sin muertos, insòlita autobiografia de la Petra, i va comentar llavors a aquest diari que s’havia guardat la part més amarga, negra i negativa de la intuïtiva i resolutiva detectiva. "Aquí deixo que es vegi una mica. No està amargada, però sí que s’ha tornat més crítica. Està més incòmoda amb la societat que li està tocant viure. Hi ha coses que no acaba d’entendre, que xoquen amb els seus principis. I se sent malament amb el tracte que li dona la gent més jove, com que li vingui un cambrer i li digui ‘Noia, ¿quines preses?’. Sembla que et prenguin el pèl. S’ha perdut el respecte, l’amabilitat, la cortesia. La Petra, com jo, és una persona de certa edat. A mi em van educar dient que havia de tractar de vostè la gent més gran, era mostra de respecte. M’afligeix que s’hagi perdut".

A l’escriptora, guanyadora de premis com el Nadal (On ningú no et trobi, 2011), el Planeta (Hombres desnudos, 2015) i el Pepe Carvalho a la seva trajectòria, li va cridar l’atenció el fenomen dels food trucks, que li permetia moure la Petra i Garzón per mig Catalunya seguint la pista dels firaires i d’una misteriosa clienta de l’assassinat. "És un món amb unes regles fixes, tots es coneixen. La gent que les regenta està perfectament integrada en la societat, tenen família, paguen els seus impostos... però són dins i fora: sense horaris fixos, no han d’anar a l’oficina a aguantar el cap... T’expliquen que estan orgullosos de la seva feina, que se senten més lliures. Però també n’hi ha de joves que no ho tenen com a vocació i es veuen obligats a guanyar-se la vida així".

Sempre amb el seu col·lega Fermín Garzón, la Petra s’enfronta a un cas en el qual les pistes se li resisteixen. "És més pessimista", no dubta a admetre. "Tots som perdedors, anem perdent coses fins que amb la mort ho perdem tot", diu el personatge. "És una manera de veure la vida, però no pots amargar-te –assenyala l’autora–. Perdre coses produeix rebel·lia i dolor, però s’ha d’acceptar que el final és perdre-ho tot. En la novel·la negra jugues amb les morts, però en la vida real la mort m’impressiona, és una cosa terrible a la qual cal acostumar-se. La vida continua, com va passar després de la pandèmia".

"Síndrome campestre"

La Petra també afronta una crisi de parella. El seu tercer marit, el Marcos, vol canviar de vida i retirar-se a un poble, la síndrome campestre tan comuna des de la pandèmia. La policia no ho té clar. Però, sí, Giménez Bartlett, que, malgrat que conserva la seva casa de Barcelona, que continua considerant "una ciutat lluminosa" tot i que ara menys tranquil·la amb tant turista, fa set anys ja va abraçar aquesta opció i es va instal·lar a Vinaròs (Castelló). "Per a mi va ser una bona decisió. Em sento més lliure, em dedico a la jardineria, a passejar, als animals, a llegir i a escriure. No és, com em deien les meves amigues, com si et deportessin a Sibèria", somriu.

I recupera el seu nervi feminista. "A la Petra ser policia l’ajuda, està tan immersa que no pot pensar en res més. No és just, com li demana ell, que la dona sacrifiqui part de la seva feina per cuidar la relació. La feina masculina ha sigut sagrada durant molt temps per a la base de la família, ara la base es divideix entre dos".

"El meu refugi és escriure, m’allibera i m’acompanya. És com un àngel de la guarda. Quan alguna cosa no sorgeix m’esforço fins que surt. El dia que no em surti dimitiré de l’escriptura i em dedicaré només a llegir", afirma abans de confirmar que hi haurà més Petra i també més germanes Miralles, les dues policies novelles amb qui va estrenar sèrie el 2022, amb La presidenta, sobre la misteriosa mort d’un transsumpte de la que va ser alcaldessa del PP de València Rita Barberá. "Mai em va arribar cap input del partit; deu ser que no em consideren gens perillosa", fa broma.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Censura i retrocés

¿Li preocupa que els populars hagin tornat a governar la comunitat? "Sí. Hi comença a haver un retrocés i una censura cultural, i en l’ús del valencià. Com passa als llocs on estan el PP i Vox. A Vinaròs ha entrat Vox amb una alcaldessa independent i el primer que han fet és treure la subvenció a la banda municipal i a la protectora d’animals. Estan contra la cultura perquè és el que et dona criteri i saviesa. Si tens criteri i llegeixes l’ideari de Vox i del PP, et cau l’ànima als peus. No és racional, ni seriós ni just. La cultura t’obre els ulls, per això ells pensen que com menys, millor".