Un càlid comiat

D a Souza va publicar el seu primer àlbum quan Antònia Font se separava, el 2013, i durant aquesta dècada ens ha anat recordant que el pop mallorquí podia continuar sent una bonica capsa de sorpreses. Grup de cocció popular lenta i discreta, bé pot haver passat que més d’un l’hagi descobert ara que es dissol. L’obra es manté, però la seva última aparició en escena va arribar divendres a l’Apolo, sala amb entrades esgotades des de dies enrere per acompanyar el comiat del seu adorable mètode pop, dotat d’inventiva i d’una creixent precisió melòdica.

Nit "fàcil i difícil" alhora, va confessar Lluís Cabot, cantant i guitarrista, atès el caliu dispensat pel públic (i el degoteig amistós de convidats), cara a cara amb el vertigen del comiat. El millor d’aquest final és que Da Souza ho deixa amb el cap ben alt, en un moment artístic pletòric, i van interpretar els temes dels seus dos últims discos, Salsa agredolça (2020) i Dies d’attrezo (2022), marcant la pauta del repertori. I l’ajuda dels amics fent la nit més especial, alguns arribats de Mallorca, com Jorra Santiago, de Jorra i Gomorra (incrustant la seva guitarra de 12 cordes al Roger McGuinn a Migracions de salmons) i Maria Jaume, que va imprimir la seva veu amb àngel a Pedres i pals.

Picada d’ullet mística

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La trajectòria del grup va passar davant els nostres ulls, retrocedint fins al power pop amb pol·lució elèctrica d’Abril, recalant a la miniatura per encàrrec de Pep (per a la sèrie d’IB3 amb el mateix títol) i aventurant-se en les tres successives estacions de La faula del falcó, l’última d’elles amb toc vocal esotèric d’Helena Ros (Pastís Relena). Picada d’ullet mística en un camí amb tendència al gaudi més aviat terrenal, amb el reggae de Diarro (solo de saxo d’Eva Fernández), la fusió tribal de Toro sentado i Paella (amb integrants de Me and the Bees i de Power Burkas) i la irrupció de La Ludwig Band en un tema que semblava fet per a ella, Noves venècies. Quim Carandell, fent el que més li agrada, fondre el seu cant amb el de la sala en un "na na na" en bucle.

El cor popular espontani va certificar que temes tan admirables com Bomba de fum, Fotogrames i l’últim de la nit, Metres per segon, van deixar empremta i ressonància, i el galimaties no va fer que el grup cedís en el seu rigor instrumental. Acollint en els bisos el jove Pla-ET (Jaume Forteza), a 24/7, va transmetre el missatge que el pop (urbà, si s’intervé) mallorquí té per davant moltes pàgines per escriure.