La "biografia d’un piano" dona el premi Llull a Ramon Gener

El divulgador musical i baríton barceloní Ramon Gener, de 57 anys, va comprar un piano de cua destrossat. Quan va tenir prou diners per restaurar-lo, a l’interior hi va trobar un secret ocult –"una cosa que ningú espera mai trobar enlloc"- que li va revelar que havia sigut construït el 1915 a Alemanya i que havia recorregut la història de l’Europa del segle XX, durant cent anys. Va decidir investigar aquella pista, de la qual no revela més detalls per no caure en espòilers, i va acabar escrivint "la biografia" d’aquell instrument, que havia recorregut les dues guerres mundials. El resultat és la seva primera novel·la, Història d’un piano, amb què ahir va guanyar el premi Ramon Llull, un dels més reconeguts de les lletres catalanes.

Després d’anunciar-se el guardó, dotat amb 60.000 euros, Gener, popular per programes televisius com This is Opera o This is Art, va explicar que el primer que fa al llevar-se és anar a la seva biblioteca a dir bon dia al seu piano. "El deixo obert tot el dia fins que em fico al llit. I vaig sentir que em demanava que expliqués la seva història, una història de redempció que mostra el poder de la música per salvar-nos tots. El piano es converteix en una màquina del temps per recordar els que ja no hi són i totes les persones que el van tenir abans que jo. La novel·la és una manera d’immortalitzar-los".

El "secret"

El protagonista d’Història d’un piano, que publicarà Columna el 6 de març i s’editarà també en castellà i portuguès, troba, com l’autor, l’instrument que sempre havia desitjat en una petita botiga del barri de Gràcia de Barcelona. Un home misteriós nascut en un bosc de l’est de Polònia, Janusz Borowski, l’avisa que és un piano de cua molt especial que ha de cuidar. Durant la restauració, Gener va descobrir, a més del "secret" que guarda per als lectors, que l’instrument tenia el número de sèrie 31887 i que era un Grotrian-Steinweg, construït a Brunsvic (Alemanya) el 1915, durant la Gran Guerra.

L’escriptor va viatjar a la fàbrica on es va construir i va estirar el fil des d’Alemanya fins a França, Anglaterra i Polònia. "Els personatges transiten per aquests llocs i viuen els fets transcendentals del segle XX que ens afecten a tots, de la Primera i de la Segona Guerra Mundial. Viuen i moren en aquests llocs". Va omplir amb ficció els buits de realitat que no va poder reconstruir durant la seva investigació i va mantenir els noms reals dels personatges.

Notícies relacionades

La festa de Sant Jordi d’‘abril’ d’EL PERIÓDICO brinda en honor a les dues ‘superagents’ Carmen Balcells i Antonia Kerrigan

Deu llibres que acaben de ser (o seran aviat) sèrie: recomanacions per a Sant Jordi

Atrapat per la música des que amb 6 anys va estudiar piano al Conservatori del Liceu i, amb 18, amb Victòria dels Àngels, va realitzar estudis de cant a Varsòvia, Gener va fer carrera com a baríton. Llicenciat en Humanitats i Ciències Empresarials, va deixar el cant per oferir conferències sobre història de la música clàssica, l’òpera i l’art, una cosa que el va portar al món de la ràdio i la televisió, en programes com els citats i com Òpera en texans, 200. Una noche en el Prado o Això no és una cançó.

Abans de debutar amb premi amb la seva primera novel·la, havia publicat Si Beethoven pogués escoltar-me (2013), L’amor et farà immortal (2016) i Beethoven, un músic sobre un mar de núvols (2020). "M’ha costat molt escriure-la", va admetre Gener, perquè "com algú em va dir una vegada, escriure un assaig o un guió de televisió és navegar en un llac però escriure una novel·la és fer-ho a mar obert".