La cançó ‘Zorra’ obre un altre debat a Eurovisió

"Si salgo sola, soy la zorra. Si me divierto, la más zorra. Si alargo el día y se me hace de día, soy más zorra todavía". El crit d’alliberament que Nebulossa ha liderat des que va publicar la seva cançó al desembre va trobar dimarts a la nit el seu punt àlgid en la primera semifinal del Benidorm Fest: no només va comptar amb el beneplàcit del jurat, sinó el suport d’un públic que va corejar el tema de principi a fi.

María Bas i Mark Dasousa, desconeguts per a la majoria fins a la seva participació en el concurs d’RTVE, als seus 56 i 49 anys, han convertit el seu al·legat feminista en l’himne d’aquesta edició. Viralíssims, evidentment, el normal és que no faltin a la final d’aquest dissabte. Una predicció que, encoratjada per les xifres milionàries que han assolit, va quedar confirmada fa escasses hores. El duo podria representar Espanya a Eurovisió. Ara bé, atesa la política lingüística del festival, segons la qual estan prohibits els insults i els missatges polítics, ¿estarien obligats a canviar la lletra?

No seria la primera vegada que Espanya hauria de fer-ho. El 2008, una audiència dividida entre La revolución sexual i Baila el chiki chiki va consagrar una proposta que, paròdia per davant, va haver de desfer-se de les referències a Hugo Chávez, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Per contra, va introduir Pau Gasol, Javier Bardem i Pedro Almodóvar entre els citats. La jugada no li va passar factura, ja que Rodolfo Chikilicuatre va treure el nostre país de les últimes posicions a què es va acostumar durant una dècada. Un lloc 16 que ningú va aconseguir superar fins al 2012.

Les normes estan clares: "No es permetran lletres, discursos o gestos de caràcter polític. Tampoc insults ni cap llenguatge de caràcter inacceptable". Dit això, no hi ha dubte que la paraula zorra estaria vetada per la Unió Europea de Radiodifusió (UER). No obstant, cal tenir present que l’objectiu de Nebulossa a l’utilitzar-la és resignificar-la. Per això, precisament, el missatge d’empoderament que transmet la cançó. No s’ha d’oblidar a més que, tal com recullen les bases del certamen, aquest se sustenta en els valors d’universalitat, igualtat, inclusió i tradició per celebrar la diversitat a través de la música. O sigui que Zorra podria acollir-se a aquest punt sense necessitat de modificar res.

Matisos

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

No obstant, existeixen casos previs que diuen el contrari. Un de semblant va tenir lloc el 2017, quan el suec Robin Bengtsson va haver de canviar "I can’t go on when you look this fucking beautiful" per "I can’t go on when you look this freaking beautiful". L’organització va considerar que l’expressió "fotudament bonica" no s’havia d’escoltar en horari de màxima audiència.

El mateix va passar amb Zitti i buoni de Måneskin: van haver de reescriure dos dels seus versos. De "Vi conviene toccarvi i coglioni" a "Vi conviene non fare piú errori": els collons es van convertir en errors. I de "Non sa di che cazzo parla" a "Non sa di che cosa parla": van passar de cridar "no sé de què polles parla" a "no sé de quina cosa parla". En el matís està la diferència, clara.