El triomf de l’hedonista melancòlica

El triomf de l’hedonista melancòlica

Jordi Bianciotto

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Fins ahir, el gran èxit de Mushkaa a Barcelona era haver omplert Sidecar (fa un any), però els seus dos complets a l’Apolo suggereixen el salt a un altre nivell d’aquesta cantant i compositora encara en construcció. Tot continua sent vertiginós per a Irma Farelo, la noia nascuda el (insultant) any 2004 (per als neòfits, la germana de Bad Gyal) que canta a l’amor i a l’hedonisme perfilant una mirada pròpia als moderns argots del pop.

Va ser un bolo d’aires celebratius, amb eufòria generacional, encara que el seu nou llançament, en forma de mixtape, SexySensible, dispensi uns quants tempos pausats amb fibres melancòliques. La parella de cavalls encaramel·lats que il·lustra la portada va transmetre, a la pantalla de vídeo, aquesta idea d’enamorament de l’amor que es va filtrar d’entrada en el tema titular. Peça sinuosa, amb fons d’autolinxament emocional i mostra del seu freestyle lingüístic: "Soc immadura, deixo el meu amor de costat".

Mushkaa podria actuar sense gairebé suport humà i generaria una passió semblant, però a l’Apolo es va presentar ben acompanyada: dues ballarines, corista (la seva germana bessona Greta), ¡tres músics! Es diu que va arribar a veure-s’hi una guitarra elèctrica. Va encendre la metxa amb alguns dels números més ballables, com l’eroticofestiu Habibi ("aquesta nit et trenco el tanga / i la nena vol mandinga") i un Barras warras molt corejat, com si fos un clàssic (i deu ser-ho, tot i que només tingui nou mesos). I com El mambo, rematat per una calorosa arrencada de percussió.

Matisos virtuosos

Notícies relacionades

Però la música de Mushkaa, més enllà de la seva extroversió i naturalitat escèniques, contradiu el guió més festaire i revela matisos virtuosos en altres registres. Hi va haver el downtempo introspectiu d’Imperio, i la disrupció hiperpop de Xarnega, i aquestes gairebé-balades amb piano i ressonàncies tristoies: Entre el fum, cançó que, va dir, ha marcat un gir en la seva carrera, i El disfraz, que va deixar per al final. Aquest rampell interiorista ja l’ha incorporat com a senyal d’identitat: "¿Quants sensibles hi ha en aquesta sala?", va preguntar.

Les seves són cançons que no atenen la tornada delimitada, o més aviat tot el tema ho és. Els ganxos no venen del canvi d’harmonia sinó de la textura i pujada del beat. Allà ha sabut construir dinàmiques potents, com en aquest track secret, SexeSexy, i a les peces compartides pels convidats de la nit: d’un No m’estima amb Julieta a l’atòmic Tonteo, al qual es van afegir The Tyets, passant per les cites amb Akilon 340, 31 FAM i Maria Hein. Hi van faltar Figa Flawas, però la foto de la nova escena filo-urbana va ser significativa, i Mushkaa la va encaixar admetent certa perplexitat amb frases com "soc molt afortunada" i "sembla mentida que sigui aquí". I resumint la nit: "Això ha sigut molt sexi i molt sensible".