Jesús Carrasco guanya el Biblioteca Breve amb ‘Elogio de las manos’

Si La forastera (2020, premi Real Academia Española de Creación Literaria 2022), d’Olga Merino, era un implacable western ambientat en un poble perdut d’Andalusia, fins i tot una implacable novel·la victoriana de secà, Elogio de las manos fa pinta de ser una mirada feel good sobre aquest escenari. En qualsevol cas, el món rural abordat des de diferents òptiques continua en ratxa en la ficció literària en castellà (i en català: Terres mortes, de Núria Bendicho Giró; Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà).

L’obra de Jesús Carrasco (Olivenza, Badajoz, 1972) va guanyar ahir el premi Biblioteca Breve 2024. Elogio de las manos és una narració "curativa i lluminosa" sobre "el procés de restauració d’una casa de camp que acaba redimint la família que l’ocupa", segons el jurat del guardó, integrat per Rafael Arias, Pere Gimferrer, Lola Pons, Elena Ramírez i Rosario Villajos. "Una bonica paràbola humana sobre la importància del treball manual com a origen últim de l’art", afegeix el jurat del premi del segell editorial Seix Barral.

772 manuscrits

A l’edició número 66 del Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros, es van presentar 772 manuscrits, més del 40%, remesos des d’Amèrica. El guanyador va debutar en la novel·la amb Intemperie (2013), èxit instantani que ha sigut publicat en 28 llengües i té una adaptació cinematogràfica dirigida per Benito Zambrano. Després d’Intemperie van arribar La tierra que pisamos (2016) i Llévame a casa (2021).

Elogio de las manos explica la història d’una família que el 2011 arriba d’una manera agitada a una vivenda gairebé en ruïnes situada en un petit poble del sud d’Espanya. El clan té un acord amb el propietari per utilitzar la vivenda mentre ell troba finançament per construir allà uns apartaments. És només qüestió de temps que la casa sigui enderrocada, tots ho saben, però dura sense destruir-se prou per convertir-se en lloc de trobada i celebració.

A títol individual, la membre del jurat Lola Pons va destacar del text l’ús de lèxic rural andalús i el seu abordatge positiu de la salut mental. "És una novel·la agradable i molt útil", va dir. Rafael Arias, per la seva banda, va destacar que "surts de la novel·la millor que quan hi entres". Elena Ramírez va remarcar que Elogio de las manos "respira autenticitat".

L’autor va assenyalar que se sent "relativament còmode" amb la seva inclusió en la tradició del realisme rural espanyol, de Torrente Ballester i Delibes a Landero en l’actualitat. No debades, va admetre Carrasco, es va formar com a lector en aquest corrent. Elogio de las manos, va afegir, "també cap en l’espai de l’Espanya buidada", concepte encunyat o almenys popularitzat per Sergio del Molino, recent guanyador del premi Alfaguara amb Los alemanes. Carrasco va explicar que en un passatge de la novel·la dos personatges van al damunt d’un burro i un cavall i fan broma que s’assemblen massa a Sancho Panza i al Quixot perquè no es riguin d’ells. És una sort que "Espanya estigui tan buida", conclouen, amb l’esperança de deslliurar-se de ser objecte d’unes rialles.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’escriptor va recordar que el treball manual al qual al·ludeix i enalteix el títol de l’obra sempre va estar unit a la seva família com "una cosa veritablement digna". "Si hi ha una cosa que no m’avorreix és treballar amb les mans –va prosseguir–. M’aixecaria feliç cada dia de matinada per anar a treballar a una fusteria".

Cant al que és pròxim, quotidià i lent en una societat supersònica, aquesta novel·la no està, no obstant, exempta de conflicte, va indicar Carrasco. I aquest es troba, va precisar, "en l’ensorrament de la casa", una amenaça que es materialitzarà abans o després, i en la "presència constant de la mort", ja sigui d’animals o de persones. El llibre sortirà a la venda el 6 de març.