Taylor Swift fa història en els Grammy

Estava nominada en sis categories i només es va imposar en dues, però poc va importar: Taylor Swift va fer història dilluns a la matinada al convertir-se en la figura que més vegades ha guanyat el premi més cobejat, el concedit al millor àlbum, amb quatre en total, superant així els titans Frank Sinatra, Stevie Wonder i Paul Simon. Assaborint el moment, també aquest guardó al millor àlbum pop vocal que va arrodonir la nit, l’autora d’Anti-hero va deixar astorats els seus fans a l’anunciar que té un nou disc a punt, titulat The tortured poets department, que sortirà el 19 d’abril.

Ja és difícil discutir que Taylor Swift és l’artista del moment, fins i tot potser d’una era, en el gran aparador mainstream. El seu guardonat Midnights, publicat l’octubre del 2022, l’ha portada lluny i ella conserva el seu aire de noia més o menys normal, laboriosa, que no és ni una diva ni el contrari.

A l’escenari del Crypto.com Arena, de Los Angeles, va parlar posant en accent la seva condició d’artista conscienciosa i creadora de cançons. "M’encantaria dir-los que aquest és el millor moment de la meva vida, però em sento així de feliç quan acabo una cançó, o quan trobo el codi d’un pont que m’agrada, o quan faig un vídeo, o quan assajo amb els meus ballarins o la meva banda, o quan em preparo per fer un concert a Tòquio", va explicar mostrant-se sorpresa, superada fins i tot, per la seva històrica acumulació de guardons.

Estrella de llarg recorregut

Fer recompte dels seus èxits ens recorda que Swift no és precisament una estrella sobrevinguda: el seu primer Grammy al millor àlbum es remunta al 2010 (Fearless), i els següents van caure el 2016 (amb el disc titulat 1989, l’any del seu naixement) i el 2021 (Folklore). "Per mi, el premi és el treball", va incidir a la gala. "Tot el que vull és continuar fent això. Ho estimo i em fa feliç". A la seva felicitat cal afegir que el seu "millor amic", Jack Antonoff, va aconseguir el premi al productor de l’any, al qual es postulava per Midnights i per dos àlbums més, els de Lana del Rei i The 1975.

En les altres categories de la caça major d’aquesta 66a edició de la gala hi va haver diversitat de guardonats: Miley Cyrus, amb Flowers, es va emportar el gramòfon (l’estatueta dels Grammy) a la gravació de l’any, un premi que reconeix el valor de tot l’equip que envolta l’enregistrament fonogràfic, i Billie Eilish, sense disc nou en el període contemplat pels premis, va aconseguir-ne igualment un, el de la millor cançó per What was I made for?, tema de la banda sonora de Barbie. Qui més nominacions acumulava, SZA (nou), es va quedar amb tres Grammy de menor calat, i la figura més guardonada va resultar ser Phoebe Bridgers, amb quatre (tres dels quals, per la banda Boygenius).

Ni Maluma ni Alborán

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

En signe contrari, no va ser la nit més memorable per a Lana del Rey ni per a Olivia Rodrigo, que se’n van anar amb les mans buides. Tampoc per a Bruce Springsteen: el premi al millor àlbum pop vocal tradicional va ser per a la cantautora islandesa Laufey. En les categories llatines, triomf (sorprenent) de la guatemalenca Gaby Moreno, establerta a Los Angeles, pel millor àlbum pop d’aquesta lliga, imposant-se al molt comercial Maluma (i a Pablo Alborán). I altres guardons per a Natalia Lafourcade, Karol G, Rubén Blades i Peso Pluma.

La gala va servir també perquè Dua Lipa estrenés el seu nou senzill, Training season (que sortirà el 15 de febrer) i perquè U2 presumís des de Las Vegas amb la seva cançó Atomic city, creada per a la seva residència a la Sphere, l’escenari creat ex professo. I perquè Joni Mitchell visqués un emotiu reconeixement quan va aparèixer per interpretar el seu clàssic Both sides now amb una amorosa banda de suport (Brandi Carlile, Lucius, Blake Mills, Allison Russell, Jacob Collier i les SistaStrings). El seu disc en directe a New- port, gravat després de superar un aneurisma cerebral, va ser reconegut com a millor àlbum folk, i va llançar un missatge sobre la importància de la música per enfortir l’ànima davant l’adversitat.