Un Nesbo terrorífic rep el Carvalho

El telèfon carnívor és el primer títol que va pensar per al seu últim llibre, La casa de la nit. Encara li agrada, i il·lustra millor aquest gir cap al terror, que assegura que és tornar a les seves "arrels, a quan era nen", del noruec Jo Nesbo, indiscutible referent de la novel·la negra nòrdica, tot i que digui que no es veu "representant de res". Ahir va rebre el Premi Pepe Carvalho al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de BCNegra.

Hores abans, el creador del turmentat Harry Hole, del qual ha publicat 13 títols des que li va donar vida el 1997 en El ratpenat, va parlar davant la premsa sobre el seu protagonista estrella. "Al principi era un detectiu dur i ara és més humà", va valorar. El va crear com un "estereotip del detectiu americà", inspirat més en el Sin City de Frank Miller que en Raymond Chandler i Dashiell Hammett, i té "un peu a la novel·la negra nord-americana clàssica, el hard boiled, i un altre a la cultura nòrdica". I va ser contundent sobre si percep el final del personatge: "Sí, però si ho digués us hauria de disparar".

"Escriure novel·la negra, de misteri, d’assassinats, és fer-ho sobre la condició humana. Crec que d’alguna manera ha substituït la literatura religiosa, perquè té a veure amb els individus i amb els dilemes morals", va apuntar Nesbo (Oslo, 1960), que va buscar en "les pors" de la seva pròpia infància quan es va plantejar escriure La casa de la nit (Proa / Reservoir Books ), novel·la sense Hole, de la qual ja prepara guió cinematogràfic.

La por, com a combustible

"M’espantava tot, quan veia pel·lis de terror, m’amagava o tancava els ulls, encara em passa de vegades. La meva imaginació sempre em porta a llocs que fan por. És la gasolina, el motor de la meva escriptura, si no reaccionés davant coses que fan por no podria escriure", va confessar qui ha venut més de 50 milions de llibres en 50 idiomes.

La casa de la nit comença amb una trucada de broma des d’una cabina telefònica que devora, literalment, el jove amic del protagonista, el Richard, un noi de 14 anys que ha perdut els seus pares i és nou en un poble on, és clar, ningú el creurà. Un personatge marginat a la nova escola que trobarà pistes de l’ocorregut en una casa terrorífica lligada en el passat a un noi que "es va tornar dolent" després de ser assetjat a l’escola.

Nesbo rescata de la memòria els viatges amb cotxe que de nen feia amb la seva família a l’estiu, quan quedava fascinat per la visió de cases abandonades, que li resultaven inquietants i que desprenien una aura que feia que imaginés coses terribles al seu interior. I recorda com de petit, sent el menor del seu grup d’amics, aquests l’elegien per explicar històries de fantasmes. "Després vaig descobrir que els agradava perquè notaven la por en la meva veu. Em veig com un comptador d’històries", confessa.

"Soc fruit de la meva cultura escandinava,però també de la tradició americana", afirma qui s’identifica més amb Jim Thompson que amb referents de la novel·la negra nòrdica, com Sjöwall i Wahlöö, Mankell i Stieg Larsson.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En La casa de la nit, "més una pel·lícula de terror" que una novel·la, assenyala, hi ha clars ecos dels relats de por de les revistes pulp nord-americanes de la primera meitat del segle XX, de les pel·lícules de sèrie B dels 80 i de grans del gènere, de Lovecraft al rei del terror: Stephen King. Però també alguns que els mateixos personatges citen: La metamorfosi de Kafka, El senyor de les mosques de William Golding o la pel·lícula de George A. Romero La nit dels morts vivents.

A Nesbo, que a més de la sèrie de Hole ha publicat nombroses novel·les independents, com Headhunter, El regne i Macbeth, no li va faltar una anècdota: com que entre els seus amics solen utilitzar una expressió recurrent: "Barcelona és gran". Es remunta a fa anys, quan van venir a la ciutat junts des de la molt més petita Oslo i un d’ells va conèixer una barcelonina. "Va ser un amor a primera vista, però ella tenia nòvio. Tot i així li va dir que l’última nit que ell estava a la ciutat sortissin a sopar. Ell temia que es trobessin la seva parella, però ella li va dir: ‘Tranquil, Barcelona és gran’".