Un llibre revela que Carles Sabater va morir per estrès i arrítmia

El 25è aniversari de la mort de Carles Sabater ens porta un llibre que desprèn un afany reparador i que posa llum a aspectes tèrbols de la seva biografia, com el seu sobtat final, aquella nit del 13 de febrer de 1999, després d’un concert de Sau a Vilafranca del Penedès. El cantant i actor és una figura "tapada per una cortina de fum", "plena de dubtes i debilitats", i el valor de la qual "va més enllà de ser la veu de Boig per tu i aquell guapo que canta", explica Pep Blay, autor de Cor trencat, volum publicat per Folch & Folch que es presenta avui (19.00 hores) a la llibreria Ona.

El títol no és només metafòric: l’obra conclou que Sabater va morir perquè patia d’arrítmies sense saber-ho i aquest quadro el va agreujar fatalment un trepidant estil de vida que havia derivat en un estrès cronificat i que ja li havia donat diversos avisos. Blay, determinat a arribar fins al final en les seves indagacions, va accedir al document de l’autòpsia, que va mostrar després a "un dels millors experts en patologia forense de Catalunya", que va determinar que Sabater "no va morir d’addicció a cap substància tòxica". Una revelació que contradiu la llarga i sòrdida rumorologia que ha envoltat la mort de Sabater.

Segons aquest expert, l’autòpsia no revela la presència "ni d’alcohol ni de fàrmacs", si bé afegeix: "Només cafeïna i un altre estimulant habitual en la vida nocturna", escriu el text de manera imprecisa. ¿Cocaïna? L’autor es remet a la detectada presència d’"una poca quantitat de tòxics perfectament metabolitzats", la qual cosa, segons el parer del forense, "descarta la possibilitat de la sobredosi de droga".

Una vida trepidant

Sabater havia adoptat un règim de vida trepidant, amb compromisos en la música, el teatre i la televisió, i una agenda sentimental-recreativa agitada. Ja havia tingut vertígens, un desmai, problemes de visió... "Els símptomes evidents d’una arrítmia", va lligar caps l’especialista, que va traslladar un missatge a Blay de cara a la campanya del llibre: "L’estrès mata; digue-ho als periodistes".

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Però Cor trencat va molt més enllà de l’acte final de Sabater i col·loca totes les peces que creen el context estudiant detalladament el seu últim any de vida. Blay, autor de llibres sobre Sopa de Cabra, Els Pets, Bunbury i Albert Pla, i que als 90 va viure de prop la peripècia de Sau com a periodista a l’Avui, ha entrevistat més de 30 persones i ha donat forma a un retrat amb molts matisos, capes i enquadraments, amb inquietud periodística i contorns literaris.

Queda constància dels seus moments pletòrics (el concert a la Monumental, el seu èxit a Company, de Calixto Bieito), del creixent i esgotador amuntegament de compromisos laborals ("als quals no sabia dir que no") i dels problemes econòmics associats al desinterès per les finances ("perquè ell havia vingut a aquesta vida a cantar, a ballar i a enamorar-se"). També dels vaivens amb la seva parella, Laura Jou, i de la seva natural "addicció a agradar", ja que "estava enganxat a l’enamorament", observa Blay. "És molt dur voler agradar sempre a tothom, i això també va contribuir a matar-lo", conclou l’autor, que ha escrit aquest llibre perquè tenia "l’espina clavada" i perquè Sabater "s’ho mereix".