Luar Na Lubre, ambla germandat celta

Un grup que fa gairebé 40 anys que funciona sense pausa i ofereix recitals per tot Espanya i mig món practicant la música d’arrel en gallec: es tracta de Luar Na Lubre, institució que va sorgir a la Corunya el 1985 entorn d’"una música sense estatus a nivell comercial" que va tirar endavant perquè "hi va haver un impuls popular que li va donar continuïtat". Tant, que encara segueix, contra vent i marea, permetent-se luxes com el llibre-disc XX – Encrucillada, que presenta avui a la sala Paral·lel 62, dins del festival Barnasants.

És un treball el títol del qual al·ludeix al doble encreuament de camins que afronta el grup: el retrobament amb antics col·laboradors (desfilen per la gravació les successives cantants solistes de la formació: Ana Espinosa, Rosa Cedrón, Sara Louraço Vidal i Paula Rey, a més de l’actual, Irma Macías) i el dilema que viu actualment sobre el camí que ha de seguir en matèria fonogràfica. "Nosaltres vam començar amb el casset i el vinil, després vam passar al CD i ara ja ens n’estem anant a les plataformes digitals i el núvol", cavil·la el seu membre original Bieito Romero (gaita, acordió diatònic, samfoina).

Amb Pablo Milanés

XX – Encrucillada dona cabuda a més de 150 músics i ofereix un recorregut pel cançoner cultivat al llarg de tots aquests anys, combinant noves gravacions i rescats remasteritzats. A Cantiga de Sta. María (d’Alfons X el Savi) compten amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava, i a El largo camino de Santiago, amb el ja desaparegut Pablo Milanés. Es tracta d’una peça del cantautor cubà que aquest va gravar el 2009. "La va dedicar al camí de Santiago i al seu amor, la gallega Nancy Pérez", explica Romero. "Ell volia que nosaltres en féssim una versió en clau gallega. La idea era fer un videoclip amb ell, però va coincidir amb el seu mal estat de salut".

El grup ha preferit prioritzar la representació dels seus diferents períodes abans que reunir les seves cançons més conegudes, i per aquest motiu aquí no hi ha O son do ar, la peça que Mike Oldfield va convertir en The song of the sun al seu àlbum Voyager (1996). Un moment important, aquell. "Oldfield ens va portar de gira i ens vam veure actuant en escenaris com el Palau Sant Jordi, i fitxant per una multinacional. Allò ens va donar un gran impuls", recorda el músic. Va ser la constatació que Luar Na Lubre podia transitar un carril pròsper, el d’una música celta amb projecció global.

Amb el temps, el grup ha actuat en places cèltiques reconegudes com el festival de Lorient (Bretanya) o el Celtic Connection (Escòcia), i s’ha mogut en un altre àmbit natural, els països de llengua portuguesa. Però Romero troba a faltar "una plataforma estable que projecti la música gallega al món, com han fet a Irlanda o a la Bretanya, també a Suècia o Cap Verd, on els artistes són com ambaixadors". Sobretot, perquè "mai hi ha hagut a Galícia tants i tan bons músics com ara", remarca. Hi hauria d’haver, afegeix, "una aposta decidida per la via institucional".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

D’altra banda, la inclusió de Galícia en l’esfera de les nacions celtes genera ocasionals polèmiques, però Bieito Romero ho té clar. "És cert que els gallecs no conservem una llengua celta, però pertanyem a aquest món. Des de la perspectiva musical, no hi ha dubte, com en la toponímia. I conservem les pallozas, les construccions circulars, cobertes amb palla de sègol, que no tenen ni els escocesos, ni els irlandesos, ni els bretons".

El grup ha actuat en més de 40 països i molt profusament a Espanya, "a totes les províncies", apunta Bieito Romero. "Mai se’ns ha dit en quin idioma havíem de cantar i ens hem sentit sempre còmodes i acceptats". A Paral·lel 62 hi haurà el seu fill, el gaiter Bieito Romero Diéguez, que se sumarà a l’octet, i "algun convidat sorpresa", adverteix. "No en puc dir més".