La història de l’estrella del porno més famosa del món

Rocco Siffredi és la polla. O, més concretament, "la polla de la cultura popular". Així el defineix la showrunner de la sèrie sobre la seva vida, la guionista Francesca Manieri. Composta per set episodis, tres dels quals acaben de ser presentats a la Berlinale, Supersex relata com un xaval procedent d’una família pobríssima de la costa est d’Itàlia es va convertir en l’estrella del porno més famosa del món, i al llarg de quatre dècades va acumular una filmografia de més de 1.400 pel·lícules, unes 4.000 companyes de rodatge, algunes retirades en fals i alguns períodes d’addicció al sexe. "Aquesta feina t’atrapa i t’absorbeix, són 300 dies a l’any sense fer cap altra cosa", va explicar a Berlín Siffredi, que al maig compleix 60 anys. "Però, tot i que continuo tenint facultats físiques plenes, actuar és cosa del passat".

Al principi de Supersex, precisament, Siffredi (Alessandro Borghi) declara públicament: "El porno s’ha acabat per a mi. Em retiro" –l’anunci es va produir tal qual en una convenció sobre cine per a adults celebrada a París el 2004, tot i que la retirada no va arribar fins al 2016–, i immediatament després, davant una multitud de periodistes i fans que victoregen, encasta una aspirant a actriu que es creua en el seu camí. A partir d’allà, aquest primer episodi procedeix a relatar com l’anomenat "semental de la Fuensanta" va arribar a ser-ho, començant per una infància marcada per la marginalitat, un entorn immisericordiós i una educació masclista i catòlica.

Felicitat i patiment

El jove Rocco va descobrir el sexe amb 12 anys de la mà d’una fotonovel·la titulada precisament Supersex, sobre un extraterrestre provinent del planeta Eros dotat d’un membre descomunal, i va comprendre que ell tenia el mateix superpoder. Instal·lat a París anys després, en un club sexual parisenc va conèixer l’estrella porno francesa Gabriel Pontello, que el va introduir en el negoci. "Vaig saber que aquella era l’oportunitat de la meva vida. No puc expressar l’alegria que vaig sentir".

Va adoptar el seu nom artístic inspirant-se en el personatge d’Alain Delon a Borsalino (1970), un gàngster anomenat Roch Siffredi, i va emprendre un viatge que el va portar a treballar a Los Angeles junt amb la llegenda del porno John Leslie i el productor John Stagliano. "Veure la sèrie ha sigut una experiència emocionalment intensíssima. He reviscut moments d’alegria i de dolor, molta felicitat i molt patiment. Vaig consagrar la meva vida a allò pel qual cosa vaig néixer, i m’ho he passat en gran, però m’adono que vaig pagar un preu altíssim".

Entre totes les dones que han passat per la seva vida –fa 30 anys que està casat amb l’exactriu i model per a adults hongaresa Rosa Caracciolo, amb qui té dos fills–, l’actor destaca sense dubtar ni un instant la seva mare, Carmela, que molts anys enrere havia mirat de convèncer el seu fill perquè es fes capellà. "Va ser importantíssima per a mi perquè no em va jutjar, va respectar la meva vocació i em va animar que em mengés el món, que me’l follés", explica, fent gala del mateix gust per l’automitificació que ja va deixar clar en el documental Rocco (2016), en què es presentava com un home turmentat –"tinc el diable entre les cames", declarava– i esclau del seu personatge.

Similar tendència a l’èpica i el grandiosisme es detecta a Supersex, de la qual Manieri va afirmar que planteja una reflexió sobre "la desconstrucció de la masculinitat". "Plantegem qüestions sobre la relació desigual que els gèneres mantenen, i sobre el nivell de toxicitat que hi ha en aquesta relació, per deixar clara la necessitat que canviï el paradigma".

"Escenes consensuades"

Potser les seves paraules serveixin per explicar que la sèrie –que inclou nus femenins, però cap pla del que el seu protagonista té entre les cames– sembli funcionar a tall de fantasia masculina, a través de moments com una conversa transcendental que Rocco i el seu germà mantenen mentre dues treballadores sexuals els practiquen la fel·lació o escenes en les quals dones només necessiten dos segons de penetració per tenir sonors orgasmes.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En el seu metratge també apareix recreat un polèmic fragment filmat fa anys en el qual Siffredi introduïa el cap d’una actriu en un lavabo mentre la penetrava. "Totes les escenes que he rodat han sigut consensuades, i mai he sentit que estigués abusant de ningú o maltractant ningú", va assegurar l’actor, un dels màxims representants d’aquest porno dur que inclou plantofades, escopinades, colls escanyats i rostres femenins amb una expressió que sembla més pròxima al dolor que al plaer. "Aquest tipus de porno es va posar de moda perquè la gent volia veure’l, i ni el vaig inventar jo ni el vaig aprendre sol. Actualment, moltes noies adopten el paper dominador en aquest tipus de pornografia; jo mateix he sigut un objecte per a les dones, i n’estic orgullós".

¿I què opina tant de la ubiqüitat a què la pornografia ha arribat com en els efectes que pot tenir sobre la idea que uns consumidors massa joves arribin a tenir del sexe? "Mai he entès que no s’establissin mecanismes de control de la pornografia a internet des del principi, i és cert que això ha donat com a resultat una generació que té una visió distorsionada del sexe i l’amor", va respondre. "I no em sembla que estigui bé, però no sento que ni jo ni els meus col·legues ens n’hàgim de sentir responsables. Nosaltres fem cine per a adults, i no està a la nostra mà impedir que els menors hi accedeixin".