Els Estats Units, un lliure mercat, però menys

¿Per què el Departament de Seguretat Nacional nord-americà vol ara protegir els seus ciutadans del potser malèfic influx dels artistes que venen de l’exterior? De moment han anunciat que a partir de l’1 d’abril els músics s’ho hauran de pensar dues vegades abans de pretendre oferir un concert en el primer mercat del món.

No és cap broma: els visats ordinaris dels músics i els seus equips escalaran dels 425 euros actuals fins als 1.528. Un 260%, més del triple. La raó amb què ho han justificat té a veure amb la necessitat de finançar la contractació de personal per gestionar l’embús de sol·licituds dels visats després de la pandèmia i per sufragar programes d’asil. És a dir, que es practicarà l’estocada als artistes estrangers per reparar la incapacitat del sistema nord-americà per resoldre les seves dinàmiques burocràtiques. Es tracta, en fi, de reforçar ingressos en temps d’inestabilitat.

Aquests augments repercuteixen en tota mena de gires, sobretot en les dels artistes de la franja mitjana o petita, els independents i voltants (però no només ells). Figures de la nostra escena, com Judit Neddermann, Marina Herlop i María José Llergo, han fet últimament profitoses incursions en escenaris nord-americans, per no parlar de la ja avesada Sílvia Pérez Cruz, entre moltes d’altres És probable que els artistes, si s’ho poden permetre, mirin de compensar aquests costos encarint entrades i marxandatge.

Notícies relacionades

Clàssics de la literatura

Cuina, ansietat i els retrets de Pedroche

La notícia està sacsejant el sector: al Regne Unit creix la campanya Let the music move, a favor de la lliure circulació dels artistes. El seu cas és de traca, perquè a l’embolic post Brexit, que ha fet més lent i car el seu procés burocràtic per moure’s per Europa, ara veuen com a l’altre costat de l’Atlàntic els seus parents ianquis també els posen traves. Altres damnificats són els països veïns, Canadà i Mèxic, perquè pràctiques tan corrents com creuar la frontera per oferir un concert a Buffalo o San Diego seran prohibides.

La qüestió és que els EUA han mogut fitxa carregant-se el principi de reciprocitat, perquè els seus artistes sí que poden fer gires per Europa sense visat. ¿És procedent ara endurir totes les fronteres com a resposta? Sona a un disbarat contrari al signe dels temps i, al cap i a la fi, tots hi surten perdent. També el públic nord-americà. Però a hores d’ara ja sabem que, quan convé, conceptes com «lliure mercat» i «globalització» cal saber prendre-se’ls sense renunciar al sentit de l’humor.