Rialles per a la reconstrucció

Riure pot ser una arma de reconstrucció massiva. Així ho han comprovat els 2.000 artistes de circ (pallassos, acròbates, malabaristes) que al llarg de 30 anys han participat en algunes de les prop de 500 expedicions a 100 països on els conflictes armats i els desastres naturals han destrossat la vida de molts nens, que han aconseguit recuperar una mica d’esperança gràcies a prop de 8.000 espectacles realitzats en aquestes tres dècades en què l’humor ha servit per obrir una porta a l’esperança.

Jaume Mateu, àlies Tortell Poltrona, fundador de l’organització creada després de la seva primera experiència a la Guerra dels Balcans el 1993 junt amb la seva companya Montserrat Trias i el seu fill Blai Mateu, ha presentat un llibre amb imatges i records de molts dels clowns que han generat rialles i emocions en camps de refugiats on viuen nens afectats per les guerres o els desastres naturals.

Realitzat amb un finançament col·lectiu de 10.000 euros, el llibre Riures i emocions. Els viatges de Pallassos sense Fronteres editat per Comanegra en versió catalana i castellana, ja està a les botigues i a la web de l’editorial. Els drets d’autor es destinaran a l’oenagé, el 10% dels 25 euros de cada exemplar.

El llibre, amb un centenar de textos, la majoria breus i prop de 200 fotografies inclou reflexions i experiències d’artistes com Pepe Viyuela, Gloria Cuartas, Jordi Martínez, alguns dels molts artistes que s’han sumant aquesta caravana que ha ajudat milers de nens a recuperar la seva infància per uns moments. Però també inclou reflexions de Rima Abdul Malak, exministra de Cultura a França i exgerent de Pallassos sense Fronteres, i Ingeborg Porcar, psicòloga de la UAB, i Vicenç Fisas, especialista en conflictes, política internacional i processos de pau que es va inventar el nom Pallassos sense Fronteres, o Gloria Cuartas, alcadesa d’Apartadó (Colòmbia).

La foto de la portada la va fer el mateix Tortell a Guatemala reflecteix l’efecte terpèutic de l’humor en els més petits que durant l’espectacle obliden els seus problemes. «Aviat ja no podrem anar a Palestina perquè no quedaran nens», ha denunciat Pep Callau, membre de la junta de Pallassos sense Fronteres que combina la seva faceta de clown amb la de presentador i speaker a Can Barça.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un exèrcit d’artistes

La iniciativa, sorgida en plena efervescència olímpica, ha aconseguit aglutinar a un exèrcit de pallassos, malabaristes i artistes de circ implicats en el més fonamental, portar somriures allà on més els necessiten. Callau recomana parar-se a observar les cares del públic a les fotos: nens que durant uns moments s’obliden de la seva terrible situació. «Ells són el futur», recorda Anna Montserrat, una altra integrant de la junta directiva de l’oenagé. Des dels seus inicis, en totes les actuacions intervenen dones artistes per a una idea més igualitària del món. Complir tres dècades és reflex d’una feina de rigor i de resiliència, de capacitat per superar problemes de tot tipus. Avui, estan a 12 països més.