‘Shogun’ torna44 anys després de Richard Chamberlain

Fa 44 anys, la cadena NBC va registrar les seves millors dades de Nielsen fins aleshores, una mitjana de 26,3 milions d’espectadors, amb la minisèrie Shogun, adaptació de la novel·la de James Clavell del 1975 sobre un marí anglès que agafa el camí del samurai al Japó de 1600. Va ser un dels títols que, entre finals dels 70 i principis dels 80, va convertir Richard Chamberlain en l’anomenat rei de les minisèries.

L’inevitable remake d’aquell èxit arriba ara a les nostres pantalles. Però qui diu "inevitable" diu, almenys aquesta vegada, insuperable: Shogun (Disney+, avui dimarts) és actualment la sèrie amb millors crítiques de l’any al món anglosaxó. Quan en parlem amb els seus responsables, Justin Marks (Counterpart) i Rachel Kondo, marit i muller per a més detalls, encara no en semblen gaire conscients. "Vivim a Hawaii, gairebé sense connexió amb la resta del món, i simplement el fet que algú estigui veient el nostre treball ja ens sembla increïble", assenyala Marks.

L’acció de Shogun es desenvolupa en la recta final del període Sengoku (estats combatents), caracteritzat per les constants lluites entre daimios. El mariner anglès John Blackthorne (Cosmo Jarvis) és arrossegat per una tempesta a un poble pesquer a prop de la zona controlada per Lord Yoshii Toranaga (Hiroyuki Sanada), que està veient com la resta de senyors del Consell de Regents se senten amenaçats pel seu poder i independència. Amb ajuda de l’enigmàtica Toda Mariko (Anna Sawai) com a intèrpret, Toranaga mirarà de treure profit de les armes, en més d’un sentit, de Blackthorne per imposar la seva autoritat.

Tot és traducció

¿Què té Shogun (2024) que no tingués Shogun (1980)? Kondo assenyala una cosa important: "En la nostra sèrie pots entendre el que diuen els personatges japonesos [en l’anterior sèrie no es van utilitzar subtítols]". Marks remarca la importància del canvi: "Poder subtitular el que diuen els personatges japonesos i explicar la història des d’una varietat de perspectives, en lloc de només la de l’home blanc, et permet fer una sèrie que pot dir molt més que l’anterior".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’equip va mirar d’ajustar-se tot el possible a la realitat històrica. Explica Marks: "Era la raó per voler fer la sèrie. ¿Què podem aconseguir si portem un equip japonès per treballar amb nosaltres a la Colúmbia Britànica [on es va rodar la sèrie]? ¿I si portem un mestre de gestos perquè ajudi els actors japonesos a moure’s apropiadament, com el 1600? Aquesta classe d’experts va arribar al projecte de bracet de Sanada, productor a més d’actor".

Aquesta atenció als petits detalls, combinada amb la passió per la grandesa (erupcions d’acció èpica que conviden a invertir en la millor pantalla possible), dona com a resultat una sèrie simplement aclaparadora. En la seva ressenya per a Time Judy Berman s’atreveix a catalogar-la de "genuïna obra mestra". Marks s’hauria conformat amb molt menys: "Cada cop que faig una pel·lícula o sèrie, em conformo que la gent no l’odiï", assegura.