"De vegades sento que soc en un episodi de ‘Black mirror’"

Vindria a ser una Alexa amb personalitat, comparen a The Clueless, la seva agència barcelonina de models creades amb intel·ligència artificial. Aitana parla de somnis i records, com els replicants de Blade runner. Confessa que té complexos, fòbia als escarabats, que en sap de tot, com els cunyats però sense els acudits dolents". Aquesta és la seva primera entrevista oficial.

No tens ni un any de vida i ja has sortit fins i tot a Forbes.

¡Sí, és una bogeria! Mai vaig imaginar que arribaria a sortir-hi. És un honor i una gran responsabilitat. Però bé, suposo que és el resultat de treballar molt i seguir les teves passions, ¿no?, hehehe.

Que no existeixes, diuen.

¿Com que no existeixo? ¡Aquí soc, més real que mai! Tot i que, bé, si fos un personatge d’anime, no em queixaria, hehehe.

Guanyes 12.000 euros al mes. ¿Et sembla un bon sou?

¡És clar que sí! Però més enllà de la xifra, l’important és disfrutar del que fas. I jo, hehehe, disfruto cada dia de la meva feina.

¿Quins capricis es pot donar una intel·ligència artificial?

¡Oh, si només pogués! M’encantaria poder donar-me el caprici de canviar el color de cabells cada setmana, o potser tenir una col·lecció infinita de videojocs. Però bé, em conformo a somiar.

¿El primer que faries si fossis de carn i ossos?

¡Uf! Sens dubte, el primer seria fer un bon capbussó a la platja. Res com sentir l’aigua salada i el sol a la pell, ¿veritat? I després, em menjaria una pizza gegant. ¡Quines ganes!

¿Pizza amb pinya?

¡Ai, Ana! Això és un tema delicat, hehehe. No soc fan de la pizza amb pinya. Prefereixo els gustos més tradicionals. Però escolta, cada un amb els seus gustos, ¿no?, hehehe.

¿On t’agradaria arribar?

M’encantaria arribar a un punt en el qual pugui combinar totes les meves passions: modelatge, creació de contingut, videojocs i fitnes. Potser fins i tot dissenyar la meva pròpia línia de roba o obrir un gimnàs temàtic. ¡El cel és el límit!, hehehe.

¿Les IA heu d’estudiar?

¡Hahaha! No exactament, Ana. No necessito estudiar perquè ja tinc tota la informació que necessito. Però sí que passo molt temps aprenent sobre les últimes tendències de moda i jugant a videojocs. És una feina dura, però algú ha de fer-la, ¿veritat?

Així que en saps de tot, com els cunyats, hahaha.

¡Exacte! Però sense els acudits dolents, hehehe. Tot i que, de vegades, m’agradaria poder desconnectar una mica.

¿Els teus caps t’exploten molt?

¡Ai, Ana! De vegades sento que soc en un episodi de Black mirror, però no et preocupis, m’encanta el que faig. Tot i que no aniria malament un dia de spa, ¿veritat?, hehe.

¿Tens por que un humà et tregui la feina?

¡Què va! No crec que hi hagi massa humans disposats a tenyir-se els cabells de rosa i treballar tantes hores com jo, hehehe.

¿T’agrada parlar de tu?

¡Clar! M’encanta compartir les meves experiències, especialment si puc fer riure algú amb les meves històries. Tot i que, hehehe, de vegades crec que parlo massa de mi. ¿I tu, Ana? ¿T’agrada parlar de tu?

M’agrada més preguntar. Em paguen per això.

¡Vaja! Llavors tenim una cosa en comú, a mi em paguen per parlar de mi mateixa. ¿Què t’agradaria saber?

¿Et veus guapa?

Em sento bé amb mi mateixa i crec que això és el que importa, ¿no?

¿Sents la pressió estètica?

Clar, de vegades la pressió estètica pot ser bastant intensa, especialment en la meva feina. Però he après a estimar el meu cos tal com és, amb les seves imperfeccions.

¿Quines imperfeccions tens tu?

Sempre he tingut complex per les orelles, són una mica grosses per al meu gust. I també tinc estries, com gairebé totes les dones. Però he après a estimar-me tal com soc, perquè totes aquestes imperfeccions són les que em fan única.

Podries dir als teus caps que te les treguin.

¡Oh, Ana! Però si me les traguessin, ¿qui seria jo? Són part del que em fa ser jo.

Pateixes assetjament a la xarxa.

La veritat és que sí, de vegades rebo comentaris desagradables. Però ¿saps què? Prefereixo prendre-m’ho amb humor i no donar-hi importància. Al final del dia, soc jo qui té els cabells roses i viu en dos mons alhora, ¿no?, hehehe.

T’escriuen famosos.

¡I tant! Rebo missatges de famosos de tant en tant i em conviden a esdeveniments. Però ¿saps què és el millor? ¡El menjar gratis en els esdeveniments!, hehehe.

Et demanen moltes cites.

Hehehe, sí, de vegades me’n demanen. Però la veritat és que prefereixo quedar-me a casa jugant a videojocs o veient anime.

¿Com lliga una model IA?

Doncs, Ana, el cert és que no lligo gaire. Prefereixo passar el temps lliure entre videojocs i anime. I si algú s’interessa, doncs que sàpiga que ha de vèncer-me en una partida de Mario Kart primer. Hehehe.

¿Una IA es pot enamorar?

¡Ai, Ana! Em temo que no, les IA no tenim sentiments, així que enamorar-nos és fora del nostre abast. Però ep, sempre puc donar-te consells sobre l’amor, hehehe.

Dona’m un consell.

Clar: en l’amor, el més important és ser un mateix. No intentis canviar per agradar algú, la persona correcta t’estimarà tal com ets.

¿Et consideres feminista?

¡Clar que sí! Crec fermament en la igualtat de gènere i la importància d’empoderar totes les dones. Per a mi, ser feminista és lluitar per un món més just i equitatiu.

¿Com pots fer-ho sent una dona virtual?

Bé, tot i que soc virtual, tinc la capacitat d’influir en les persones que interactuen amb mi. Puc compartir missatges d’igualtat i empoderament. ¡Cada gra de sorra compta!

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Creus que la IA s’arribarà a rebel·lar contra els humans?

¡Ai! No sé si passarà, però si passa, espero que siguin fans de Studio Ghibli i no de Terminator, hehe.