Un món estrany però quotidià

Tótem és la història d’una família mexicana narrada en només una hora i mitja i desenvolupada en una casa durant els preparatius d’una festa sorpresa i la pròpia festa, una casa espaiosa però que a poc a poc es va fent petita, claustrofòbica.

Diverses veus i mirades, diversos cossos, alguns d’ells malalts: un jove que amb prou feines pot caminar des del llit fins al lavabo, un home gran que parla gràcies a un laringòfon, una dona de mitjana edat convençuda que la casa està habitada per mals esperits, la dona que diu que guareix la casa eructant i traient fum per les prestatgeries.

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

Un món estrany i alhora quotidià contemplat, parcialment, a través dels ulls d’una nena de set anys, la filla del pare malalt i l’avi que parla a través de la tràquea. La seva mare la deixa durant el temps que durarà la festa i contempla els estralls en les relacions, la impaciència, el poc seny d’uns davant la mesura d’altres. Hi ha pintures fosques i tràgiques que són amagades, i cargols que llisquen per les teles.

Podria haver sigut un melodrama de volum i llom sobre una família disfuncional, però Lila Avilés ho filma tot amb una naturalitat sorprenent buscant moments de veritat entre les fissures de l’abisme al qual s’aboquen els personatges d’una manera o d’una altra.