Winslet, dictadora d’un país imaginari

Tot i que el seu nom no soni a casa tots els dies, Will Tracy és algú que, segurament, l’ha fet riure al seu saló. Va ser productor i guionista de Succession; va firmar el llibret del mític episodi La fiesta preelectoral per exemple. A més, va coescriure el guió d’El menú, aquella interessant comèdia negra amb fons culinari. I abans de tot això, entre el 2014 i el 2017, va alimentar d’informats acudits el celebrat noticiari de John Oliver.

Era només qüestió de temps, i una cosa ben merescuda, que Tracy aconseguís la seva primera sèrie com a creador. The Regime (HBO Max, des d’avui) és una luxosa sàtira (geo)política amb la sempre imperial Kate Winslet en el paper d’Elena Vernham, líder populista d’"un país imaginari centreeuropeu, en algun lloc entre l’Est i l’Oest, tant geogràficament com políticament", segons ens explica el seu autor en junket virtual.

A l’enfonsat palau de la nostra antiheroïna arriba un militar de passat tèrbol, Herbert Zubek, àlies el Carnicer (el gran Matthias Schoenaerts), en principi només per fer mesuraments d’humitat. Entre la cancellera i el soldat s’estableix, aviat, una relació sorprenent i obsessiva, "amb alts i baixos que discorren en paral·lel a les variacions de la relació entre ella i la seva gent, el seu poble".

La minisèrie ha sigut dirigida a quatre mans pel llegendari Stephen Frears i la destacada directora televisiva Jessica Hobbs, avesats en matèria palatina a, respectivament The Queen y The Crown. Al primer li venia de gust fer alguna cosa sobre una figura dictatorial. "Tot i que he dirigit històries sobre reines o primers ministres [The deal y La relación especial completen una espècie de trilogia sobre Tony Blair escrita per Peter Morgan], encara no m’havia enfrontat a aquesta classe d’arquetip. A més, la visió de Tracy és original. Em semblava interessant jugar amb algú que és, alhora, una dictadora i una persona tan fràgil".

Winslet és brillant com aquesta dona hipocondríaca, agorafòbica o emocionalment dependent, però també prou carismàtica per ser seguida pel poble. Frears no va haver de dirigir a l’actriu, només "seguir el seu camí i felicitar-la", assegura. "Si no fos una persona adorable –diu Tracy–, Winslet podria convertir-se en líder d’un país. Te la creus en aquest rol per complet".

Si preguntes a Frears o Tracy per possibles inspiracions reals, no acaben de dir noms, però deixen anar petites pistes. "Els Estats Units són un país cap al qual mirar en aquest sentit", diu el director d’Alta fidelidad. "Recordem com, a finals de l’any passat, Trump va assegurar que estava disposat a ser un dictador el primer dia d’un nou mandat". Tracy va investigar líders de Síria, Romania o Rússia. "Volia que la història geopolítica fos interessant a nivell dramàtic, però que alhora tingués relació amb el món actual. Gairebé totes les sèries sobre un món autoritari semblen iguals, sobretot si estan fetes als EUA: són històries distòpiques de ciència-ficció, sovint amb una estètica brutalista genèrica. Volia fugir d’aquests clixés".

"Et deixes portar per l’estómac"

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Quant a inspiracions cinematogràfiques, Frears no va poder evitar pensar en El tercer home al rodar també a Viena. La seva col·lega Hobbs li recorda que van fer una projecció del clàssic de Carol Reed per a l’equip: "Era una bona referència històrica i a tots ens encanta aquella època del cine". Qualsevol influx, sigui com sigui, es dilueix un cop comences a treballar, assegura Frears: "Et deixes portar per l’estómac. Et vas obrint pas. El teu treball és una mica com el d’un director d’orquestra; uneixes les peces una mica d’aquesta manera".

Si algú va sentir l’ansietat de la influència, va haver de ser Tracy, enfrontat al desafiament de fer alguna cosa, qualsevol cosa, després de Succession. "Estava molt nerviós", admet. "Només vaig poder superar-ho oblidant-me de competir-hi, mirant de fer una cosa diferent. Hi ha moments que el to i els temes són similars, però crec que aquesta sèrie està escrita, interpretada i filmada d’una altra manera, molt més exagerada". El dolent de fer història és que tots esperen que continuïs fent-la.