Set temes d’Els Amics de les Arts

Quan, fa gairebé un any just (el 10 de març del 2023), van publicar el seu últim àlbum, Allà on volia, Els Amics de les Arts ja van advertir que no trigarien a publicar-ne el relleu, i ja és entre nosaltres. I si aquell disc suggeria certa temàtica unitària entorn de la idea del balanç vital, el nou Les paraules que triem no dir agrupa les cançons que no s’hi ajustaven. "Les que vam decidir deixar reposar, més introvertides en matèria de textos, tot i que les músiques de vegades no ho siguin, i partint de la idea que el que calles et defineix tant com el que dius", cavil·la Joan Enric Barceló, cantant-guitarrista del trio barceloní.

En lloc de publicar un àlbum de 15 cançons, van decidir fer dues tandes, de vuit i set, "perquè avui a les plataformes un disc llarg l’escolta el fan, però no el públic general; està molt estudiat", raona Barceló. "Per això vam pensar a crear dos moments especials on els temes tinguessin el seu espai". L’avançament del disc va ser, una setmana enrere, Sort que sou aquí, peça que posa l’accent en "les coses que costa dir als amics i a la gent que estimes, com gràcies per ser aquí", explica el teclista-cantant Dani Alegret. Una cançó d’efervescent textura synth-pop.

Hola, batxata

Si bé aquest és el disc més breu del seu historial, és un dels més variats: allà hi ha la batxata de Tothom es separa, baptisme oficial d’Els Amics de les Arts en la cadència tropical. "Aquest ritme ens ajuda a explicar la ironia de la cançó, i fa que el personatge del pare sembli més patètic si és possible", il·lustra Alegret. "Ens feia una mica de por ficar-nos en la batxata, però vam decidir fer-la nostra amb acords cromàtics i harmonies vocals". I fent lliscar "un missatge tristíssim, però cantat de manera alegre". ¿Però no és aquest l’ADN d’Els Amics? "Totalment, marca de la casa des dels temps d’Armengol", apunta Barceló, retrocedint fins als dies del seu segon àlbum, Bed & breakfast (2009).

En un altre ordre està el recolliment d’Aquests dinars, amb violoncel de Maria de Palol, o el solemne tancament d’El gran cometa, apuntalat pel Cor Bruckner Barcelona. Contribueix a la diversitat l’entrada en escena d’un nou tàndem de producció, Roger Rodés i Manu Guix, que firma quatre cançons.

Grammy i entorn ‘indie’

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

"Treballar amb algú que té un Grammy mai et fa mal", diu Ferran Piqué (guitarra, veu), en al·lusió al guardó (llatí) que el 2021 va obtenir Rodés (enginyer de so d’artistes com Estopa, Macaco o Shakira) per la seva tasca a Calambre, de Nathy Peluso. Mentre l’habitual Tony Doogan, a càrrec de les altres tres peces del disc, ve de l’entorn indie (Belle and Sebastian, Mogwai), aquest altre equip apunta més al mainstream. Per al grup, es tracta d’anar atenent les seves inquietuds. "La clau de l’èxit és poder aprendre del procés de treball".

Aquest setè àlbum d’Els Amics de les Arts irromp sobre un teló de fons canviant en l’escena catalana, on els influxos urbans han acabat filtrant-se en un cànon pop que no trenca els llaços amb la melodia. "En una cançó hi pot haver parts rapejades o elements de trap, però les que queden són les que es poden cantar", observa Dani Alegret. Podran posar a prova la tesi en els seus nous concerts, entre els quals el que oferiran el 18 de maig al Teatre Victòria, del Mago Pop. "Tecnològicament és el teatre més ben dotat de Catalunya i d’Espanya", observa Joan Enric Barceló. "I n’espremerem les possibilitats per fer un espectacle diferent".