A les dones que envelleixen

Carlos Boyero, de 70 anys, lamentava que, malgrat estimar-la des de petita, l’actriu hagués complert 61 anys. «És que ja és molt gran, però diguem que hi ha gent que envelleix d’una manera i una altra, d’una altra. Aquí, jo crec que hi ha plans que la maquillen perquè estigui més lletja», continuava. És clar que fa temps que Boyero no observa el seu propi reflex en un mirall i que la seva mirada pretén que les dones es mantinguin joves per sempre. En clau masclista i des d’una òptica patriarcal en què la dona només és productiva per la seva fertilitat, l’edat (cabells blancs, arrugues...) proporciona a l’home experiència i coneixement i, en canvi, a la dona la cancel·la. «Som en una cultura obsessionada per la joventut que t’exigeix aparentar 30 anys als 60», resumeix Emma Thompson.

Per sort, aquesta mateixa setmana vèiem desfilar Ángela Molina (68 anys) a París per a Miu Miu, firma de Miuccia Prada. «Cada matí he de decidir si soc una noia de 15 anys o una àvia a punt de la mort», confessava fa unes setmanes la mateixa dissenyadora a Vogue. «A mi m’és igual que em diguin que tinc arrugues. Són meves i n’estic encantada», va declarar Molina fa un parell d’anys quan una clínica d’estètica la va utilitzar com a exemple del que una dona no podia permetre’s: envellir.

També l’edició francesa de la revista Elle portava fa uns mesos en portada les arrugues d’Isabella Rossellini. «Mai vaig voler semblar més joven», assegura l’actriu, que als 65 anys va ser reincorporada com a imatge de marca de Lancôme, empresa cosmètica que la va acomiadar per ser «massa gran» als 42... «Nois, sé quantes arrugues tinc al costat de l’ull. Sisplau, torneu a posar-les», va advertir Kate Winslet quan li van passar el cartell promocional de Mare of Easttown amb la cara retocada.

D’aquí ve la necessitat de recolzar-nos en models tan belles, segures de si mateixes i valentes que es projecten com referents est-ètics per seguir creixent en el camí per recobrar una autoestima femenina maltractada durant segles. «Una de les raons per les quals torno a oferir entrevistes després de 10 anys d’absència és perquè crec que sento la necessitat de representar públicament el que he decidit mostrar en privat: una dona orgullosa i més poderosa que quan era jove. I crec que aquest orgull se’m pot admirar a la cara i al cos», explicava Frances McDormand, capdavantera contra l’edatisme a Hollywood i que va recollir el seu Oscar el 2021 sense haver-se maquillat.

Perquè avui, quan cada dia t’intenten convèncer perquè et facis una punxadeta d’àcid hialurònic o bòtox i després et passes una mitjana de quatre hores veient altres dones de la teva edat (o molt més grans) a les xarxes socials que no presenten ni una sola arruga, pot ser que acabis obviant que allò és fruit de filtres i retocs i preguntant-te sobre com de malament t’afecta per ser l’única que envelleix.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Superat des de fa tot just un lustre el tabú dels cabells blancs (fins i tot la Reina els lluu), que el 2024 Michelle Obama o Sofía Vergara parlin amb naturalitat de la menopausa també hi ajuda. Perquè, com va assenyalar Gloria Steinem en el seu al·legat en contra de l’edatisme en el ja mític capítol de la segona temporada d’And just like that: «Segurament la nova frontera és envellir. I l’estem brodant: ¡vivim més que els homes!».

Feliç 8-M, en especial a totes aquestes dones que ens ensenyen a viure, a envellir.