"A la gent que valora, la conserva. Mira les seves pel·lícules"

L’il·lustrador, historietista i pare de sèries com Arròs covat i Heavies tendres, va conèixer el Jota a través de Carlos García Bayona, amb qui va coincidir inicialment a la Fira del Disc. "Ell feia un fanzín sobre Depeche Mode i jo en feia un altre anomenat Círculo primigenio, molt més enfocat a la música indie", explica. "El Carlos era molt pesat i es va passar la fira passant-me cintes de Depeche. ‘Escolta-ho, no sé què...’. També va començar a parlar-me del seu germà, que feia curtmetratges. Li va passar el meu fanzín i, arran d’això, un dia quedem, ens coneixem i ens fem amics".

Segons va escriure el mateix Sáez a EL PERIÓDICO, el Jota li va dir una vegada que es va fer amic seu "per interès". "El Jota diu coses com aquesta. És que ell és, o era, molt poc carinyós. Li costa parlar sobre l’amistat. Però a la gent que valora, la conserva. Només cal veure l’equip que té a les pel·lícules; és molt fidel a la seva gent". Sáez es refereix a la productora Belén Atienza, el director de fotografia Óscar Faura o els muntadors Bernat Vilaplana i Jaume Martí, que van ser part de l’equip dels seus primers èxits cinematogràfics, però també de veritables blockbusters com Jurassic World: El regne caigut o l’aclaparadora recta inicial d’El Senyor dels Anells: Els anells de poder. "Els seus col·legues són els de sempre. Òbviament, l’altre dia vaig veure una foto d’ell amb Martin Scorsese; coneix gent així. Però segueix amb la gent d’abans, també. Amb mi hi ha comptat sempre per a moltes coses".

Per al seu primer curt, l’estimat i premiat Mis vacaciones (1999), Bayona va prendre com a referència una història de Pau March (Love em to love) publicada a Círculo Primigenio. Aquest relat iniciàtic i psicodèlic tenia com a clímax una part d’animació a la qual Sáez va aportar dibuixos originals. "El Jota, però, també hi va dibuixar un munt. En aquella seqüència animada, en realitat, crec que hi va dibuixar fins i tot la seva mare. És un curt molt artesanal, de fet". Després tornarien a col·laborar en El hombre esponja o, com dèiem al principi, en el vídeo de Quiéreme otra vez.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Segons Sáez, si hi ha una cosa que els uneix com a artistes és l’origen: "Haver nascut en llocs no gaire propicis a tenir una activitat artística [el barri barceloní de la Sagrera en el cas del Juanjo]. Això potser és el que ens uneix, aquesta lluita. Anar en contra del teu destí. D’altra banda, tota la seva cinematografia gira al voltant de la infància i de la figura de la mare. I la meva en gran manera també. Jo crec que de criatures vam tenir moguda; això s’ha quedat allà. Els protagonistes de La societat de la neu no són realment nens, però sí que són una mica nens abandonats, allà sols".

La idea de veure els pròxims Oscars intimida una mica el nostre entrevistat. Hauria de mirar-los, però diu que no sap si ho podrà suportar: "És que quan veig el Jota a la tele, als Goya, en aquestes coses, em poso molt nerviós perquè es passa la gala plorant. En els últims Goya em pensava que tindria un tropell. ¡Em fa patir molt!".