Jaume Macià. Professor de l’ESCAC

"Era molt actiu. Destacava perquè tenia moltes ganes de fer coses"

"Era molt actiu. Destacava perquè tenia moltes ganes de fer coses"
2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Els pares de J. A. Bayona, veritables creients en els seus fills, es van jugar l’economia familiar pagant religiosament cada any el milió de pessetes que costava cada curs de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), segons relatava el germà bessó Carlos al llibre J.A. Bayona. De ‘El orfanato’ a ‘Jurassic World’ en solo una década, de Laura Seoane i C. David Carrón.

Jota va entrar a l’escola com un terratrèmol. Segons s’explica, en les proves d’accés va desafiar els membres del comitè assegurant que faria cine amb ells o sense. Entre els entrevistadors es trobava el famós director Paco Pérez-Dolz (A tiro limpio), qui pel que sembla va quedar impressionat pels storyboards que Bayona va portar fets de casa. "M’ho han explicat moltes vegades", diu Jaume Macià, actual cap d’estudis de l’ESCAC. "Pérez-Dolz va començar a dir: ‘¡Aquest nen val molt, aquest nen farà coses!’ L’home era bon profeta".

Macià va tenir a Bayona com a alumne en una assignatura de primer curs, Dramatúrgia, centrada en els arguments universals, en com s’han portat al cine els arguments literaris mitològics. "Va fer un treball, que vaig conservar fins fa poc, sobre l’home artificial, o Frankenstein en concret", recorda. "I el nano el va entregar en tapa dura, enquadernat... O sigui, un treball de deu".

Perseguia l’espectacle

Recorda el jove estudiant de cine com "un nano molt actiu, que destacava perquè tenia moltes ganes de fer coses". I per no conformar-se amb qualsevol mena de classe: "Si alguna cosa no li agradava, t’ho deia i protestava. El recordo al meu despatx [a més de professor, Macià era una espècie de coordinador] queixant-se d’algun professor que ell creia que no estava a l’altura. Però l’actitud era positiva; està bé que algú es queixi si les coses no funcionen".

Notícies relacionades

Ja en aquells dies d’estudi, Bayona perseguia l’horitzó del cine com a espectacle, una cosa no massa comuna entre un alumnat amb somnis de nouvelle vague. ¿Recolza l’ESCAC aquesta visió hollywoodiana del director? "Nosaltres no som dels que pensen que a les escoles només s’ha de fer un cine d’autor dirigit a una elit intel·lectual –assegura Macià–. És més, pensem que això és un error greu. Tota mena de narració és molt digna i impulsem un cine que pugui agradar a tot l’espectre de la població.

Amb la primera productora de l’ESCAC, Escándalo Films, va rodar Bayona el seu revelador curt Mis vacaciones (1999), i amb una altra productora de l’escola, Desastre de Cine, que portaven Sergi Casamitjana i Aintza Serra, el curt El hombre Esponja (2003) i notoris videoclips.