Bob Wilson proposa un poètic viatge espiritual amb ‘El Messies’

El mag de l’escena Bob Wilson (Waco, Texas, 1941) torna al Liceu aquest dissabte amb una poètica posada en escena d’El Messies de Händel, en versió de Mozart, on l’obra barroca escrita en anglès canvia a l’alemany i s’adapta al classicisme vienès sorgit mig segle després. Els cantants Julia Lezhneva, Kate Lindsey, Richard Croft, Krešimir Stražanac, l’actor Max Harris i el ballarí Alexis Fousekis, al costat del Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Josep Pons, s’encarreguen de muntar aquesta ambiciosa producció estrenada al Festival de Salzburg el 2020.

El Messies de Händel és una obra simfonicocoral plena de missatges filosòfics inspirada en diversos textos sagrats i en els evangelis. La popular peça, sempre present a la programació nadalenca, narra el naixement, passió, mort i resurrecció de Jesús. La posada en escena de Wilson, no obstant, convida a la reflexió a través d’imatges suggeridores i lluminoses per aprofundir en una visió que va més enllà de la tradició cristiana. Wilson concep aquest oratori sacre com un viatge espiritual a través d’imatges, dansa i poesia visual on la llum juga un rol clau.

"El meu treball serveix per escoltar millor la música, per poder concentrar-t’hi", va dir ahir el director en roda de premsa. Wilson va debutar al Liceu el 1992 amb Einstein on the beach de Philip Glass i hi va tornar el 2012 amb la seva versió de Pelléas et Mélisande de Debussy. Al seu Messies les imatges i la música es retroalimenten. És ple d’idees i associacions.

Múltiples significats

A Alemanya, on es va estrenar el muntatge el 2020, una dona li insistia a saber què significava la imatge de la soprano abocant aigua en un vas fins a vessar-la i caure a terra que després es tirava a sobre. El director mai li va resoldre els dubtes. "Els artistes treballem perquè la gent es pregunti: ¿què vol dir això?", va ressaltar Wilson, que, després de recitar un fragment de Hamlet, va insistir que les grans obres tenen múltiples significats: "Vaig aprendre aquests versos amb 12 anys i ara en tinc 82, però cada vegada que torno a Hamlet hi trobo significats i idees noves", va afegir. Tant ell com Pons recomanen al públic assistir al Liceu disposats a deixar-se endur. "La música ha de viure’s i sentir-se internament. Més que comprendre-la, l’important és que arribi", va destacar Pons.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El Messies de Händel es va estrenar a Dublín el 1742. Està estructurada en tres parts, i compta amb escenes on s’intercalen recitatius, àries, cors i passatges, però també té passatges instrumentals. Cinquanta anys després, el 1789, Mozart en va ampliar l’orquestració i va aportar més lluminositat a la peça. "Tot i que el motor és el mateix, l’obra sona molt diferent de la de Händel perquè Mozart utilitza diferents harmonies i tonalitats, i en canvia les veus", va recordar Pons. A més, també hi ressonen altres obres del compositor, com La flauta màgica la Missa en do menor i el Rèquiem. "Hi podem veure el pas del barroc al classicisme. És una obra barroca tenyida d’un estil diferent que aporta més llum i molt més color. Mozart hi afegeix el clarinet, que no existia en època de Händel, i molts més vents. També va modificar l’articulació del fraseig dels cantants. Però el meu dubte com a director musical ha sigut: ¿on paro?". Pons s’ha deixat guiar "per la mà de Mozart" buscant sempre la màxima coherència i claredat.

A El Messies utilitza una gran pantalla on es projecten suggeridores imatges. "Espero que tot el que passa en escena serveixi perquè el públic es concentri més en la música i el text".