Cap Butaca Buida apunta a rècord amb 40.390 entrades ja venudes

L’objectiu és convertir-se en una festa cultural com Sant Jordi, però en versió teatral en què brilli el sector de les arts escèniques. I, com a la diada, el protagonista recaurà en les persones que ho fan possible. "Serà un triomf si aquesta festa aconsegueix atraure a les sales gent que no va mai al teatre o si els que hi van només una vegada a l’any, que és la majoria, s’apunten a fer-ho una segona vegada gràcies a aquesta iniciativa", va destacar Toni Albaladejo, vicepresident de l’ADETCA. La idea d’arribar a un nou repte per a les arts escèniques a Catalunya ha quallat.

A Barcelona molts teatres han esgotat localitats per a les dues funcions previstes aquell dia. Cal assenyalar que aquesta temporada compta amb una espectacular i variada programació que ja apuntava a uns índexs rècord abans de posar-se en marxa Cap Butaca Buida. Si tenen ganes d’explicar algun dia que van viure de prop aquesta primera edició i van contribuir a omplir els teatres catalans, cal espavilar-se.

50 ‘sold out’ o gairebé

Una cinquantena d’espectacles ja han fet sold out o estan a punt de fer-lo. A Barcelona ja no queden entrades el dia 16 per a La trena al Goya, tot un fenomen protagonitzat per un pòquer d’actrius; Escape Room 2 al Condal, una comèdia que ha deixat en evidència la dita "les segones parts mai han sigut bones", i Elling a La Villarroel, un altre fenomen en alça protagonitzat pel premiat David Verdaguer i per Albert Prat. Els Watson, al TNC, també ha fet el ple dissabte i tampoc queden localitats aquell dia per veure Llums, llums, llums a La Becket, una obra feminista inspirada en dos personatges de Cap al far, de Virginia Woolf. Ja no queda res dissabte per a La veritat de la mentida, corrosiva comèdia de Florian Zeller al Teatre Akadèmia, ni per veure Fairfly, de La Calòrica, a l’Espai Texas.

Però hi ha moltes altres opcions per apuntar-se a Cap Butaca Buida a Barcelona. Entre els musicals hi figuren La historia interminable, que s’acomiada de l’Apolo el 7 d’abril, una obra sorprenent inspirada en el llibre homònim de Michael Ende, i Los chicos del coro, una versió diferent del film creada pel mateix autor i director de l’aclamada pel·lícula francesa, Christophe Barratier.

Per als que vulguin viure una experiència diferent de tot poden provar amb Fuerza bruta Wayra, a la Cúpula Arenas. Música, teatre gestual amb imatges molt potents, dansa i interacció amb el públic, que no s’asseu a cap butaca, sinó que es queda dret. L’espectacle argentí que ha triomfat a nombrosos països i aterra per primera vegada a Barcelona és un xou ple d’energia.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els interessats en el control de la informació poden acostar-se a un cas que ha marcat època amb Assange. El poder de la informació, al Teatre Gaudí Barcelona, i els amants del teatre clàssic tenen al Lliure Macbeth, tragèdia shakeaspeariana protagonitzada per Ernest Villegas i Laia Marull. Si prefereixen riure, no es perdin Ments perilloses, amb els monologuistes Leo Harlem, Luis Piedrahita, Ana Morgade i Eva Hache a l’Auditori Fòrum, o Ai Ai Ai, l’últim monòleg de Bruno Oro al Bosque.

Els fans de la dansa estan de sort: tenen un ampli panorama en el qual poden escollir gràcies a Dansa Metropolitana, que compta amb companyies capdavanteres de dansa contemporània com Sidney Dance Company i aposta per les danses urbanes.