Sang i narcotràfic al port de BCN

El port de Barcelona rep anualment 70 milions de tones de mercaderies. El 2023, es van confiscar 10.000 quilos de cocaïna ocults en contenidors procedents de tot el món, però es calcula que aquesta xifra no representa ni el 10% de la droga que entra, cosa que converteix la capital catalana en una de les portes més importants a Europa per al negoci del narcotràfic. Lluís Quílez, el director de la pel·lícula Bajocero, feia un temps que pensava a desenvolupar una història entorn d’una família i una organització criminal i, quan va descobrir aquestes dades ho va tenir clar: l’ambientaria al port de Barcelona, la seva ciutat natal. El resultat és Mano de hierro, sèrie que estrena Netflix avui.

El títol fa referència al seu protagonista (Eduard Fernández), tant en sentit literal com figurat. El personatge, Joaquín Manchado, és el propietari de la principal terminal del port, una posició que aprofita per lucrar-se muntant un entramat per a l’entrada de carregaments il·legals amagats entre la mercaderia rutinària. Li falta una mà, així que llueix una pròtesi ortopèdica, però també maneja amb mà de ferro la seva família i els seus empleats en la xarxa criminal, un elenc molt potent: Chino Darín, Sergi López, Enric Auquer, Jaime Lorente i Natalia de Molina.

La desaparició d’un important carregament de cocaïna desencadenarà una cruenta guerra plena d’assassinats i donarà inici a aquest thriller carregat d’acció, venjances i traïcions. «Hem agafat idees inspirades en la realitat, de casos d’estibadors, d’agents de duanes i de policies infiltrats, però és una història de ficció», aclareix Quílez, que considera que «des de les Olimpíades fins ara no hi havia una obra que retratés aquesta Barcelona més de carrer, portuària, del Raval, del Paral·lel, de la Barceloneta, que en altres èpoques s’havia retratat molt, com en el cine quinqui».

Però Mano de hierro no només mostra la Barcelona actual, sinó també la de dècades enrere, gràcies als flashbacks per indagar en l’origen dels personatges. Cada capítol, de fet, està centrat en un d’ells i ajuda a anar muntant el puzle de la complexa família Manchado en una sèrie que agafa com a escenari principal un plató poc habitual en la ficció.

Un lloc inaccessible

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

«Totes les localitzacions de la sèrie són naturals i la principal és el port», destaca Quílez sobre un rodatge que es va allargar cinc mesos i que no va ser gens fàcil pel lloc elegit per ambientar-lo. «El port és un lloc superatractiu, però molt inaccessible i complicat», explica el director.

La maquinària del port es va convertir així gairebé en un personatge més de Mano de hierro. «Hi ha una ambició per part de la sèrie de ser molt realista i de retratar certes coses gairebé amb una mirada documental per poder ensenyar com funcionen certs processos i d’allà enllaçar amb una història de ficció». Una ficció esquitxada de violència i de girs de guió. «És un joc de desconfiances mútues, de veure si et trairan o no», resumeix Eduard Fernández.