Els ‘royals’ també ploren

Hermetisme i secretisme són el leitmotiv de l’estratègia de comunicació de la família reial britànica en el Kategate. El silenci sepulcral sobre l’estat de salut de la princesa de Gal·les, sumat a la polèmica (i matussera) manipulació digital de la foto amb els fills, està acabant amb la paciència de la premsa britànica i provocant una allau de crítiques, a escala mundial, que està fent efecte en la credibilitat de la institució monàrquica.

Kate Middleton ni hi és ni se l’espera i les teories sobre els seus problemes de salut són cada vegada més forassenyades. L’hermeticitat absoluta que han adoptat els Windsor està dilapidant la seva imatge i augmentant la desconfiança dels seus súbdits.

Els tabloides britànics se senten estafats i no deixen de pressionar amb la publicació de rumors i conjectures sobre el perquè de la seva desaparició pública. L’última especulació parla de les presumptes infidelitats del príncep Guillem i com aquestes li podrien haver provocat problemes de salut mental.

Depressió, ansietat, trastorns de la conducta alimentària planen ja sobre la misteriosa convalescència de la nora del rei Carles. És impossible no recordar-se aquests dies de la carismàtica Lady Di. L’assetjament mediàtic i la infidelitat de Carles amb Camil·la la van abocar a tenir episodis de bulímia i anorèxia i fins i tot a intentar suïcidar-se diverses vegades.

Ser un glamurós membre de l’aristocràcia no garanteix la felicitat. Les vides perfectes que ens mostren a les revistes del cor disten molt de la seva autèntica realitat. Que els diners no donen la felicitat, ja ho saben. Prínceps amb depressió, princeses amb ansietat, hereus estressats... La pressió de viure sota una lupa permanent i severa, amb una educació estricta i tot just llibertat, fa que els nostres royals tinguin problemes de salut física i mental.

Caterina-Amàlia

L’última princesa a confessar que necessita ajuda psicològica per suportar el que li ve a sobre és l’hereva holandesa, Caterina-Amàlia. La futura reina dels Països Baixos va confessar a la seva biografia autoritzada, publicada el 2021, que per a ella és un "alleujament" acudir a teràpia regularment. Però n’hi ha molts altres casos en les monarquies europees. Enric i Meghan van parlar a la seva entrevista amb la presentadora Oprah Winfrey de com havien necessitat ajuda professional per gestionar la seva salut mental a causa de la pressió mediàtica. Victòria de Suècia va confessar a la televisió el que era un secret a crits: quan era adolescent, va tenir un trastorn de la conducta alimentària pel qual va haver de rebre tractament. També la seva germana Magdalena va travessar una forta depressió causada per una ruptura sentimental i va haver d’apartar-se de la vida pública.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La rebel Mette-Marit de Noruega, ara absent de l’agenda oficial perquè té una fibrosi pulmonar, va assegurar fa uns anys que la pressió li va poder en molts moments dels seus inicis com a princesa i va confessar haver tingut diverses depressions. El cas de Charlene de Mònaco és un dels més enigmàtics. La dona del príncep Albert es va apartar de la vida pública durant 15 mesos a causa d’una presumpta infecció d’oïda. La que va ser la nòvia més trista de la història de tots els casaments reials que hi pugui haver mai ha parlat obertament dels seus problemes de salut mental, però, tot i que sense proves, ningú en té dubtes.

Qui també ha desaparegut per complet és Masako del Japó. L’emperadriu consort té, des de fa 20 anys, una profunda depressió per no haver tingut un fill home i per les dures exigències del rígid protocol de la casa reial nipona. I el cas més terrible, el de l’exmarit de la princesa Marta Lluïsa de Noruega. L’escriptor Ari Behn va acabar suïcidant-se durant el Nadal del 2019 perquè no va ser capaç de superar una terrible depressió que arrosseganva des de la seva joventut. Els royals també ploren. Paraula de Mamarazzi.