1.536 pàgines i 10 anys per indagar en la vida "insondable" de Josep Pla

1.536 pàgines per posar negre sobre blanc en la vida del més gran prosista català modern, però també un dels escriptors més polèmics, sempre envoltat d’ombres. El jove que comença a interessar-se per l’escriptura, el reporter internacional que als anys 1920 irromp com a escriptor exitós, el periodista polític al servei de la Lliga, el militant antirepublicà que es va declarar obertament profranquista durant la guerra, l’autor que més va fer per recuperar els lectors en català durant la postguerra i també el que es va entossudir a acabar la seva obra completa prenen forma a l’esperada biografia de Josep Pla que firma un dels màxims especialistes en el palafrugellenc, Xavier Pla (Girona, 1966), una extensa obra per aportar llum sobre un personatge "apassionant i atractiu", però amb una vida "insondable", perquè "com més en saps, no forçosament el coneixes millor".

El professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat de Girona (UdG) i director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme culmina amb Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, que arriba avui a les llibreries amb Destino, una investigació iniciada fa més d’una dècada. Es publicarà en castellà al maig i demà (19.00) es presenta a la Fundació Josep Pla de Palafrugell. Després de submergir-se en una quantitat ingent de testimonis i documents, entre els quals més de 4.000 cartes inèdites dipositades a la Fundació Josep Pla i 1.800 documents fins ara desconeguts que es conserven a la casa familiar, el Mas Pla, catalogats pel seu nebot, Frank Keerl Pla, Xavier Pla ha construït el retrat més complet que s’ha fet mai de l’autor d’El quadern gris.

Ja avança que "no n’és la biografia definitiva", perquè sempre queden coses per descobrir, però sí "la millor que podia fer" amb tot el que ha tingut, dels últims amics vius de l’escriptor a l’ampli fons que se’n conserva a la fundació, com 35.000 cartes inèdites, de les quals ha fet "una prospecció" per donar veu entorn del literat, especialment a les dones de la seva vida.

L’especialista ha pogut treballar amb quaderns, agendes, notes, documents de guerra, contractes i fins i tot rebuts de llum i aigua o factures d’hotel atresorats pel mateix autor. "Conservava tot el que donés testimoni de la seva existència", reconeix Pla, que a partir d’aquesta documentació quotidiana gairebé ha pogut resseguir la vida del palafrugellenc dia a dia fins a aportar llum sobre episodis directament ignorats o molt desconeguts de la seva biografia, tocant aspectes com les seves relacions familiars i amistats i la seva empremta en la política catalana i espanyola de bona part del segle XX i reforçant la tesi de la seva dedicació a l’espionatge i contraespionatge.

Xavier Pla destaca que ha intentat explicar la vida de l’autor sent coherent amb la seva manera de viure i escriure, "anant més enllà de les formes acadèmiques, amb capítols breus".

Reflexió sobre la identitat

Un dels primers obstacles que ha hagut de superar és que la literatura planiana és, abans que res, una reflexió sobre la identitat, la personal i la col·lectiva. "És difícil explicar la vida d’un escriptor que s’ha dedicat a explicar la seva vida, és un autor que s’ha literaturitzat i automitificat molt", reconeix, i assenyala que ha hagut de desfer el joc de miralls construït per Pla a partir d’autoretrats o autoentrevistes per treure’n l’entramat, perquè "Pla era i no era" i "sempre està envoltat per una llegenda literària ideada per ell mateix".

"La furtivitat el defineix com a escriptor, no només li agradaven les coses clandestines, com el contraban o l’espionatge, sinó que fins i tot la seva obra més rellevant és la simulació d’un dietari de joventut", continua. "Sense oblidar mai que va ser un gran escriptor", ha volgut "donar un cop d’ull a la documentació i als fets", "sent honest" i "posant tots els interrogants sobre la taula".

Una de les primeres sorpreses ha sigut comprovar que, mentre era viu, Josep Pla va intentar que, almenys quatre autors –entre ells Manuel Ibáñez Escofet i Baltasar Porcel– li escriguessin la biografia. No va tirar endavant, assegura, perquè "no necessitava un biògraf, sinó un transcriptor de la versió biogràfica que ell mateix volia fixar per a la posteritat".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La posició de Pla durant la Guerra Civil i els anys posteriors és un dels períodes que més ha treballat el biògraf, que ha pogut reconstruir com va viure el conflicte a partir de quatre quartilles manuscrites inèdites en les quals va apuntar tots els llocs de França, Suïssa i Itàlia on van ser amb la seva parella, Adi Enberg, entre juliol del 1936 i gener del 1939.

Tenint en compte que és una època sobre la qual Pla no va escriure mai, el biògraf s’ha basat en l’itinerari que traça l’autor i s’ha adonat que la parella no passa mai més d’una setmana sencera al mateix lloc.