‘Blackwater’, addicció literària

No està malament per a un novel·la per entregues editada originalment als Estats Units el 1983 i escrita per un autor que va morir el 1999 i del qual només s’ha publicat a Espanya, segons la base de dades de l’ISBN Voces del silencio (2007), obra que va deixar inconclusa a la seva mort i que va completar Tabitha King, la dona de Stephen King. En els últims anys l’editorial argentina La Bestia Equilátera ha tret les novel·les de McDowell Los elementales (2017), Agujas doradas (2021) i Katie (2023).

No cal ser Nostradamus per vaticinar que el fenomen Blackwater anirà a més i encertar, de manera que l’analitzarem.

LA GÈNESI.

Va ser l’editorial independent francesa Monsieur Toussaint Louverture la que va desenterrar el tresor. Fins i tot el nom de l’editorial és indicat: fa referència a François Dominique Toussaint Louverture (1743-1803), capitost de la revolució d’Haití contra França i pioner de la lluita contra l’esclavitud, en la qual va néixer. Blackwater transcorre al llarg de 50 anys, des de 1919, a Perdido, un poble fictici de l’estat d’Alabama, territori que va formar part de la colònia francesa de Louisiana. L’herència francesa, en forma de refinament dels rics, i de l’esclavitud, en forma de negres que els cuiden, forma part de l’atmosfera del cicle.

Monsieur Toussaint Louverture va donar la xivatada a Blackie Books. "Som amics des de fa temps i solem intercanviar idees", diu Jan Martí, editor de Blackie. El segell francès va publicar quinzenalment els sis episodis de Blackwater entre l’abril i el juny del 2022. El desembre d’aquell any n’havia venut 675.000 exemplars. Blackie va comprar els drets abans de la bomba. "Després, no ens ho hauríem pogut permetre", assenyala Martí.

L’ESTRATÈGIA.

McDowell va exigir i va aconseguir que Avon Books edités Blackwater en sis entregues mensuals. Monsieur Toussaint Louverture va respectar la seriació, però va escurçar l’interval de publicació a quinzenal. El mateix ha fet Blackie. "Els temps s’han accelerat des de 1983", diu Martí.

L’esforç promocional de l’editorial barcelonina es va centrar en els llibreters. Res d’enviar uns quants resums de l’obra, galerades i edicions no venals. Blackie va enviar "2.000 o 3.000" exemplars magnífics de La riuada a propietaris i empleats de llibreries de tot Espanya. La sorpresa va ser que no pocs els van demanar la segona entrega, per a consum propi. Tot indicava que tenien història de la bona entre mans. El segell es va bolcar a explicar el projecte als llibreters, posant l’accent en la seva "qualitat literària" i la seva "força addictiva", factors que fan que es consumeixi "com una sèrie d’HBO", en paraules de Martí. Com a recompensa, algunes llibreries tenen aparadors dedicats a Blackwater.

LES PORTADES.

La casa francesa va encarregar les portades de Blackwater a l’il·lustrador comercial Pedro Oyarbide, del qual coneixia les seves baralles de pòquer per a marques internacionals. Oyarbide, madrileny de 35 anys, va tenir la sort de poder llegir els llibres abans de posar-se a treballar. "No és tan habitual, pel que m’han explicat", indica. La lectura li va permetre omplir les tapes de "detalls" de cada entrega. L’artista, l’obra del qual es caracteritza per l’horror vacui, es va inspirar en les cobertes de l’època victoriana. Per als molt cafeters: les tècniques d’impressió fetes servir són el foil per a l’efecte metal·litzat i el cop en sec per al lleuger relleu. "Sense flipar-me, crec que les portades contribueixen bastant a l’èxit de Blackwater", diu Oyarbide, i no l’hi discutirem.

Blackie utilitza les caràtules de l’edició francesa, igual que Neri Pozza a Itàlia. No així Festa Verlag a Alemanya. "La idea és que siguin els llibres més bonics de la secció de llibres de butxaca", segons Martí.

L’OBRA.

Un curs d’escriptura creativa en el qual et donessin Blackwater i et diguessin: "El llegeixes tres vegades. La primera per disfrutar-lo i les altres dues per esbudellar-lo. Adeu", no seria un mal curs d’escriptura creativa. L’artesania narrativa de McDowell és sempre esvelta i eficaç, i sovint brillant a la seva manera directa. Especialment en la construcció de personatges (la matriarca Mary-Love Caskey i Elinor, la seva jove i la seva nèmesi, ja són immortals, però fins a l’últim de la fila té relleu) i en els diàlegs. Blackwater ofereix molt: una família que és com un cable d’alta tensió, costumisme social i domèstic, natura amenaçadora, terror sobrenatural, terror gore que l’autor serveix amb fred detallisme... "És literatura popular amb l’ela i la pe majúscules", resumeix Martí. ¿De què va? És com un Falcon Crest fuster, al costat d’un riu ominós (bé, dos rius ominosos, però sobretot un) i amb serps verinoses (de cascavell, cròtals, mocassins d’aigua) per totes bandes, no debades són un fetitxe del gòtic del sud i del seu descendent bèstia la grit lit.

L’AUTOR.

Michael McDowell (Enterprise, 1950-Boston, 1999) va escriure desenes de novel·les de gènere, unes amb el seu nom i d’altres amb els pseudònims Axel Young, Nathan Aldyne, Preston Macadam i Mike McCray. Va participar així mateix en l’escriptura de Beetlejuice i Malson abans de Nadal, totes dues de Tim Burton, entre altres pel·lícules, i va ser guionista d’episodis de sèries antològiques com Amazing stories (creada per Steven Spielberg) Tales from the darkside (creada per George A. Romero) o Tales from the crypt (creada per William Gaines i Steven Dodd). Stephen King és el seu fan número u i Mariana Enríquez es va convertir en evangelista de l’escriptor després de descobrir-lo en les edicions de La Bestia Equilátera (recordin que a l’Argentina van per davant en el rescat de McDowell).

L’autor col·leccionava memorabilia mortuòria, des de fotografies post mortem i d’esperits de l’era victoriana fins a recordatoris i kits de maquillatge de cadàvers. La col·lecció, que ocupava 76 caixes, va ser adquirida per la Northwestern University de Chicago després de la mort de McDowell a causa de complicacions derivades de la sida.

ELS FANS.

Blackie té en marxa dos clubs de lectura sobre Blackwater. "Crida l’atenció la diversitat dels participants –diu Patri di Filippo, coordinadora d’un–. Hi ha persones des dels vint-i-pocs fins als 60; hi ha fans de les sagues de terror i gent a qui no li agrada el terror. Crec que és un bon reflex de l’ampli públic a qui apel·la Blackwater". Afegeix Di Filippo: "És un club molt divertit. Em recorda al que passava amb Perdidos, amb tothom comentant i comentant i fent teories bogíssimes".

El mateix passa a les xarxes socials, inclosa la favorita juvenil, TikTok.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

EL FUTUR.

Monsieur Toussaint Louverture va posar en marxa després de l’esclat de Blackwater la Biblioteca Michael McDowell, en la qual de moment ha recuperat cinc títols més de l’escriptor. També és la intenció de Blackie "aprofundir" en l’obra de l’autor, però encara li falta el sí definitiu en la negociació dels drets.