Com es va construir el somni americà

L’exposició ‘Subúrbia’, comissariada per Philipp Engel, reflexiona sobre com el model sociourbanístic genuïnament nord-americà s’ha estès a altres cultures. La mostra es podrà veure des d’avui fins al 8 de setembre.

QUIM CASaS

Subúrbia o la construcció del somni americà. Però la creació de les zones suburbials no és una qüestió només nord-americana. Aquesta nova manera de viure, instaurada després de la Segona Guerra Mundial, representa un mirall en el qual moltes altres societats poden contemplar-se. Aquesta és una de les moltes idees que planteja l’exposició comissariada per Philipp Engel que es va inaugurar ahir al CCCB de Barcelona i que podrà veure’s fins al 8 de setembre.

"Els suburbis són un mirall que ens permet pensar en la ciutat que tenim i la ciutat que volem", va reflexionar en la presentació la directora del CCCB, Judit Carrera. "¿Per què als Estats Units desitgen tant instal·lar-se en vivendes unifamiliars?", es va preguntar el comissari de l’exposició. Per explicar-ho, s’han remuntat una mica més enllà d’aquest somni americà implantat pel president Roosevelt i il·lustrat per Norman Rockwell a les seves edèniques estampes d’un món perfecte. "Hem volgut anar fins als inicis del segle XIX, quan les classes adinerades i la revolució que implica el ferrocarril permeten anar cap als afores de les grans ciutats i fundar els nous llocs on viure", va raonar Engel, i va recordar una frase de Roosevelt: "Les vivendes unifamiliars formaven una república de petits propietaris que no pot conquerir-se".

La ciutat i el jardí

Engel va comentar que segons uns estudis recents, "70.000 barcelonins se n’aniran a viure als afores residencials en els pròxims cinc anys". No és per tant un fenomen estrictament nord-americà. Per això l’exposició es tanca amb El suburb arriba a casa en la qual, amb l’assessorament de Francesc Muñoz, es documenta aquesta realitat en la societat catalana. "La ciutat i el jardí, la idea popular de la casa i l’hortet", va explicar gràficament Muñoz.

La mostra radiografia aquesta nova cultura que anunciava confort però podia arribar a ser també molt inquietant, una cosa demostrada per John Cheever o David Lynch. Com a millor exemple, la sèrie de fotografies de Gregory Crewdson en què veiem Julianne Moore, Tilda Swinton i altres estrelles cinematogràfiques en inquietants instantànies dins d’una casa suburbial. Afegit als exemples de malsons residencials o gòtic suburbà, ofereixen la cara fosca del model.

Notícies relacionades

Continuem amb les diferents edicions de l’impressionant foto-llibre de Bill Owens publicat el 1972 amb el mateix títol que l’exposició; els objectes que a l’Amèrica idíl·lica definien les reines de la llar, l’esfera de la dona; les maquetes de cotxes i taxis aerodinàmics realitzades entre 1932 i 1939 pel dissenyador Norman Bel Geddes; els apassionants treballs d’Ed Templeton; escenes del film El nedador i les fotografies observacionals de Kate Wagner.

En castellà, suburbio significa zona deprimida. Suburbia, en anglès, defineix un paradís. Però no hi ha paradís perfecte, com certifica aquesta exposició.

Temes:

Barcelona CCCB

Inicia sessió 0 Comentaris

Neixen els Premis CRIT per reconèixer als creadors de contingut en llengua catalana a l’entorn digital

Els petons impossibles