▾ .com .cat
Oci i Cultura
Com es va construir el somni americà

Com es va construir el somni americà

L’exposició ‘Subúrbia’, comissariada per Philipp Engel, reflexiona sobre com el model sociourbanístic genuïnament nord-americà s’ha estès a altres cultures. La mostra es podrà veure des d’avui fins al 8 de setembre.

Com es va construir el somni americà

QUIM CASaS

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas
Quim Casas

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Subúrbia o la construcció del somni americà. Però la creació de les zones suburbials no és una qüestió només nord-americana. Aquesta nova manera de viure, instaurada després de la Segona Guerra Mundial, representa un mirall en el qual moltes altres societats poden contemplar-se. Aquesta és una de les moltes idees que planteja l’exposició comissariada per Philipp Engel que es va inaugurar ahir al CCCB de Barcelona i que podrà veure’s fins al 8 de setembre.

"Els suburbis són un mirall que ens permet pensar en la ciutat que tenim i la ciutat que volem", va reflexionar en la presentació la directora del CCCB, Judit Carrera. "¿Per què als Estats Units desitgen tant instal·lar-se en vivendes unifamiliars?", es va preguntar el comissari de l’exposició. Per explicar-ho, s’han remuntat una mica més enllà d’aquest somni americà implantat pel president Roosevelt i il·lustrat per Norman Rockwell a les seves edèniques estampes d’un món perfecte. "Hem volgut anar fins als inicis del segle XIX, quan les classes adinerades i la revolució que implica el ferrocarril permeten anar cap als afores de les grans ciutats i fundar els nous llocs on viure", va raonar Engel, i va recordar una frase de Roosevelt: "Les vivendes unifamiliars formaven una república de petits propietaris que no pot conquerir-se".

La ciutat i el jardí

Engel va comentar que segons uns estudis recents, "70.000 barcelonins se n’aniran a viure als afores residencials en els pròxims cinc anys". No és per tant un fenomen estrictament nord-americà. Per això l’exposició es tanca amb El suburb arriba a casa en la qual, amb l’assessorament de Francesc Muñoz, es documenta aquesta realitat en la societat catalana. "La ciutat i el jardí, la idea popular de la casa i l’hortet", va explicar gràficament Muñoz.

La mostra radiografia aquesta nova cultura que anunciava confort però podia arribar a ser també molt inquietant, una cosa demostrada per John Cheever o David Lynch. Com a millor exemple, la sèrie de fotografies de Gregory Crewdson en què veiem Julianne Moore, Tilda Swinton i altres estrelles cinematogràfiques en inquietants instantànies dins d’una casa suburbial. Afegit als exemples de malsons residencials o gòtic suburbà, ofereixen la cara fosca del model.

Notícies relacionades

Continuem amb les diferents edicions de l’impressionant foto-llibre de Bill Owens publicat el 1972 amb el mateix títol que l’exposició; els objectes que a l’Amèrica idíl·lica definien les reines de la llar, l’esfera de la dona; les maquetes de cotxes i taxis aerodinàmics realitzades entre 1932 i 1939 pel dissenyador Norman Bel Geddes; els apassionants treballs d’Ed Templeton; escenes del film El nedador i les fotografies observacionals de Kate Wagner.

En castellà, suburbio significa zona deprimida. Suburbia, en anglès, defineix un paradís. Però no hi ha paradís perfecte, com certifica aquesta exposició.

Temes:

Barcelona CCCB

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
  2. Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
  3. salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
  4. Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
  5. LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe