L’argentina Magalí Etchebarne guanya el premi Ribera del Duero

Cinc formidables escriptores van quedar finalistes en la 8a edició del premi Ribera del Duero de narrativa breu, impulsat per l’editorial Páginas de Espuma. Cinc dones per primera vegada. Van ser la peruana Katia Adaui, la mexicana Dahila de la Cerda, l’espanyola Nuria Labari, la uruguaiana Fernanda Trías i l’argentina Magalí Etchebarne. I va ser aquesta última, potser la més desconeguda de totes, la que es va emportar ahir el premi més ben dotat en el seu gènere (25.000 euros) pel seu llibre La vida por delante. Mariana Enriquez, presidenta del jurat, va destacar que Etchebarne, editora a Buenos Aires de Random House Argentina, "troba humor en la tragèdia i sap de la tristesa amb ràbia i tendresa".

La vida por delante, que es publicarà a partir del 8 de maig, reuneix quatre contes llargs marcats per la malaltia, la pulsió de mort, la importància del dol i el conflicte de parella, servits amb el que Rodrigo Fresán defineix com "humor punyent amb una cella aixecada". La mare, la feina, la mort i l’amor s’entrellacen en aquestes històries. Diu Etchebarne: "No sabia que hi havia una pel·lícula espanyola dels 50 quan vaig triar el títol. Això de tenir la vida per davant era una cosa que la meva mare em deia molt quan jo era joveneta d’una manera benintencionada. Una cosa que jo considerava enganyosa perquè si alguna cosa tens és més aviat el passat, el futur és impredictible. I això és el que els passa als meus personatges, que es mouen en el desconcert i es mostren perduts".

I convé que aquest sentiment sigui una cosa generacional, no ja només de la seva generació, ja que té 40 anys, sinó també dels més joves. I a un nivell més concret, tot i que no li vingui de gust esplaiar-s’hi, sent que les expectatives que s’obren al seu país amb l’ascens de Milei tampoc hi ajuden.

El tema de la maternitat, o millor dit de les relacions mare i filla, beu directament de l’obra anterior de l’autora, Cómo cocinar un lobo, un llibre de poemes que va sorgir després de la mort dels seus pares i que és la seva obra més autobiogràfica. En aquella obra la pèrdua es concretava en el moment terrible i definitiu que és buidar d’objectes i records la casa de la infància, que en aquell cas va ser la dels seus pares i anteriorment dels seus avis.

Cinc dones

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La intenció que la mou és laminar possibles idealitzacions, en concret respecte a la parella, per això el conte, protagonitzat per una parella en crisi, utilitza la fricció per fer enlairar-se els personatges. I tot amb un to lleuger i humorístic marca de la casa. No obstant, a Etchebarne li preocupa que el lector vagi amb unes expectatives. Diguem-ho: no són contes graciosos. "És com quan et diuen ‘com m’he rigut amb aquesta pel·lícula’ i després vas i allò no t’arrenca un somriure". Aquest to lleuger amb què relata situacions greus li serveix per treure pes al relat.

Fa uns anys hauria sigut impensable que cinc dones arribessin a la llista de seleccionats a un premi important. Li agrada pensar que el que agermana les autores llatinoamericanes no és el fet que siguin dones, sinó la qualitat i varietat. "El que fa Mariana Enriquez i el que faig jo són coses completament diferents", apunta.