L’obsessió dels polítics pels Rolex

En política, l’ostentació és sempre signe de mal gust. Però com qualsevol nou-ric desesperat per aparentar una cosa que mai serà per molts milions que acumuli al compte bancari (vegeu qualsevol futbolista, des de David Beckham fins a Cristiano Ronaldo), una vegada alguns mandataris assoleixen el poder sembla que els sorgeix la necessitat vital d’aconseguir un accessori car per reafirmar la seva nova hegemonia. El complement pot ser des d’un cotxe fins a un bolso de luxe, però la majoria opta per adquirir un rellotge.

Dilluns, la Fiscalia del Perú va anunciar l’inici de diligències preliminars contra la presidenta Diana Boluarte amb motiu de la seva cridanera col·lecció de 15 rellotges de luxe. Entre els quals, un Rolex model Datejust 36 d’acer amb or rosat de 18 quirats i incrustacions de diamants, valorat en 14.000 dòlars (quatre vegades el seu sou de presidenta). Els presumptes delictes que s’investiguen són enriquiment il·lícit i l’omissió de declarar els articles. "Treballo des dels 18 anys i el que tinc és fruit del meu esforç. L’article en particular és de fa temps i l’utilitzo molt eventualment", es va defensar Boluarte. No obstant, l’any passat en un acte al palau presidencial va recordar que durant la campanya política que la va portar al poder com a vicepresidenta "no en tenia ni per als bitllets" del transport.

Boluarte no és la primera política a veure’s afectada per l’escàndol de lluir un Rolex. Fa un any, la ministra d’educació britànica va aparèixer en una entrevista presumint d’un al canell mentre tenia la barra d’exigir al professorat contenció salarial... Unes setmanes abans, també a la televisió, Emmanuel Macron va fer desaparèixer sota la taula el seu Bell & Ross a l’adonar-se que potser tal accessori no seria el seu millor complement per convèncer els francesos de la necessitat de reformar les pensions.

Als EUA, el Rolex en mans d’un president és gairebé una tradició des que John Kennedy va ser el primer a rebre un Day-Date. I tot i que Barack Obama es va abstenir, una vegada ja apartat de la Casa Blanca es va atrevir amb un Cellini d’or blanc. Aquest estiu es va saber que Jair Bolsonaro hauria aprofitat la seva escapada als EUA, mentre es perpetrava l’assalt a les institucions brasileres pel qual també està sent investigat, per vendre un Rolex de diamants saudita considerat un regal d’Estat.

Lluir-los de dos en dos

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

La llista de polítics, presents i passats, obsessionats amb els rellotges de luxe i concretament amb la firma Rolex, és infinita. Però potser el cas més famós és el de Fidel Castro (fins una joieria alemanya va fer servir fa uns anys una foto del líder revolucionari al seu aparador). El comandant cubà, igual com el Che Guevara, els portava de dos en dos. El model GMT Master va ser dissenyat per visualitzar dos fusos horaris en simultani –el de Castro marcava l’hora a l’Havana a i Moscou– i a l’època era un instrument tremendament útil per a la revolució perquè va ser el primer rellotge de polsera submergible i comptava amb moviment de càrrega de màquina perpètua.

Tot i que soc de les que mai ha utilitzat rellotge i em guio, com la resta dels animals, per l’instint (o el mòbil) per orientar-me, puc arribar a entendre que molts el considerin una eina de treball imprescindible (és el que m’asseguren els portadors de l’Apple Watch) o que fins i tot sigui per a ells una joia que els recorda que el temps és or. Ara, fins on arribo i si m’ho permet la deessa Shakira, el Casio de 20 eurets del papa Francesc compleix el mateix servei bàsic que el Rolex Datejust daurat de Joan Pau II o el Patek Philippe del Dalai-lama i no genera tants problemes d’imatge en els líders mundials.