De l’‘SNL’ a ‘Els caçafantasmes’

Llavors va entrar en escena Harold Ramis. De fet, ja es coneixien de temps enrere. Ramis, Belushi i Murray havien coincidit tant en la comèdia radiofònica The National Lampoon radio hour –en què també participaven dos futurs comediants de Saturday night live, Gilda Radner i Chevy Chase– com en l’espectacle teatral The National Lampoon show. A Ramis se’l va convidar a participar com a guionista a l’espai de Michaels, però va declinar-ho perquè estava molt involucrat en un programa d’esquetxos còmics canadenc.

Aykroyd i Ramis es van posar a escriure el guió d’una comèdia fantàstica, o un film de fantasmes amb més humor que escenes de terror, sense imaginar l’exitosa franquícia que inaugurarien. El grup de caçadors d’ectoplasmes va quedar format per Aykroyd, Ramis i Murray com els doctors –per dir alguna cosa– Raymond Stantz, Egon Spengler i Peter Venkman, als quals es va afegir Winston Zeddmore, el descendent d’un xaman africà encarnat per Ernie Hudson. El canadenc Rick Moranis, tercer guionista del film i antic col·laborador de Ramis, va interpretar el nerd Louis Tully, convertit en administrador dels caçafantasmes.

La fórmula va funcionar amb precisió a la taquilla, però Els caçafantasmes va tenir qualsevol cosa menys bones crítiques; avui se la contempla amb altres ulls, tot i que tampoc sigui un film de culte. L’enganxosa cançó de Ray Parker Jr. Ghostbusters –nominada a l’Oscar– hi va contribuir força, així com la presència de Sigourney Weaver com l’únic personatge que imposa una mica de seny, els bons efectes especials –nominats també a l’Oscar– i un disseny precís que inclou l’icònic dibuix d’un fantasma clàssic, dels de llençol blanc, atrapat en un senyal vermell de stop.

D’una banda, fantasmes graciosos o violents que assolen els carrers de Nova York. De l’altra, l’estil de comicitat inherent del Saturday night live representat per Aykroyd i Murray, més la mala bava que acostumaven a tenir els guions i paròdies de Ramis.

D’organitzar-ho tot se’n va encarregar un altre canadenc, Ivan Reitman. El seu nom està associat a la franquícia, però el 1975 va ser el productor del primer llargmetratge distribuït comercialment de David Cronenberg Venen de dintre de...i seria un dels impulsors del Toronto Film Festival. Coneixia a la perfecció on es posava, ja que dues de les seves anteriors comèdies Los incorregibles albóndigas (1979) i El pelotón chiflado (1981), estaven escrites per Ramis i protagonitzades per Murray. Mort el 12 de febrer del 2022, li està dedicada l’última pel·lícula de moment de la saga.

Nova era

L’equip al complet repetiria a Caçafantasmes 2 (1989), tres quarts del mateix però no necessàriament millor, i l’èxit es va estendre a un parell de sèries de televisió de dibuixos animats. L’estrena del primer film va coincidir amb una nova era en el late show de Michaels. Ara els gags els protagonitzaven Eddie Murphy, Billy Crystal, Martin Short, Julia-Louis Dreyfuss i Christopher Guest, que acaba de sorprendre propis i estranys amb el fals documental This is spinal tap (1984), sobre una inexistent banda de heavies.

El planter és inesgotable: Joan Cusack, Robert Downey Jr., Damon Wayans, Ben Stiller, Dana Carvey, Mike Myers, Adam Sandler, Chris Rock, Janeane Garofalo, Will Ferrell, Maya Rudolph, Jimmy Fallon, Tina Fey, Seth Meyers, Keenan Thompson (el de més llarg recorregut: va començar el 2000 i segueix al peu del canó), Fred Armisen, Will Forte, Kristen Wiig, Kate McKinnon, Alec Baldwin (la millor paròdia possible de Donald Trump), Cecily Strong, Leslie Jones, Colin Jost i Pete Davidson són alguns dels noms forjats en el programa que, en la majoria dels casos, han fet el salt al cine.

Els camins de Caçafantasmes i Saturday night live van tornar a creuar-se quan Paul Feig –director de La boda de la meva millor amiga (2011), excel·lent comèdia interpretada per dues estrelles del xou, Kristen Wiig i Maya Rudolph- va realitzar la versió femenina de la història, Caçafantasmes (2016), comptant amb Wiig, McKinnon, Strong i Jones (més l’expansiva Melissa McCarthy, cinc vegades presentadora del Saturday night live) per revisar el model instaurat, quant a la comicitat del programa, per Aykroyd, Murray i companyia. El resultat no va ser bo. Massa talent còmic desaprofitat, tot i que amb algunes enginyoses situacions. McKinnon és molta McKinnon.

L’escassa repercussió que va tenir aquest film no va desanimar Reitman i Aykroyd, que continuaven figurant com a productors, i cinc anys després va arribar Cazafantasmas: Más allá, aquesta vegada amb la direcció del fill d’Ivan Reitman, Jason, assumint el negoci familiar després de rodar films ben diferents com Gràcies per fumar i Up in the air. La fórmula no deixava de ser curiosa, enllaçant tres generacions representades per tres caçzafantasmes adolescents, dos de més madurs –encarnats per Carrie Coon i Paul Ruud, a qui li va tocar ser host de Saturday night live en el programa telemàtic del 21 de desembre del 2021, encara amb els efectes del confinament– i la nostàlgica reaparició de Murray, Aykroyd, Hudson i... un Harold Ramis reviscut digitalment (va morir el 2014) com un fantasma més.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Primera emissió

Gil Kenan, coguionista de l’anterior film, s’encarrega de la realització de Cazafantasmas: Imperio helado, en què repeteixen les tres generacions al complet. I el cercle es tanca: Kenan i Jason Reitman preparen ja un film titulat SNL 1975, evocació de la primera emissió de Saturday night live l’11 d’octubre de 1975.