Sons animals a la Biennal de Venècia

Un home s’adorm al bosc i quan es desperta descobreix que és capaç d’entendre el llenguatge dels animals. Aquesta és la part bona. La no tan bona és que llavors, una assemblea d’animals, que té un ase com a portaveu, el sotmet a judici i li qüestiona, a través de 19 arguments, l’antropocentrisme i la superioritat humana sobre la resta d’éssers vius. És l’argument de La disputa de l’ase, text medieval escrit el 1417 pel mallorquí Anselm Turmeda, considerat un dels fundadors de la literatura catalana. Amb aquell text va demostrar una consciència pionera cap al medi ambient i la defensa de la natura. És la història que va inspirar l’artista i cineasta barceloní Carlos Casas per crear Bestiari, el projecte audiovisual, comissariat per la doctora en Filosofia Filipa Ramos i produït per l’Institut Ramon Llull (IRL), que del 20 d’abril fins al 24 de novembre representarà Catalunya en la 60a edició de la Biennal d’Art de Venècia, dins del programa Eventi Collaterali.

Xiulets de serps i de dofins de la costa catalana, crits d’ecolocalització de ratpenats, el so de baixa freqüència dels elefants i de les cotorres, abelles i ases, maparan un paisatge sònic al costat d’imatges visuals d’aquests set animals. Alguns d’aquests sons pertanyen a l’arxiu de Casas, però la majoria han sigut o estan sent gravats en 11 parcs naturals catalans com els del delta de l’Ebre i el cap de Creus (excepte, és clar, el dels paquiderms, un homenatge de Casas a la imaginació del bestiari de Turmeda). En la instal·lació immersiva ideada per l’artista tots ressonaran a través d’"altaveus monumentals que funcionaran com escultures carregades de vida", explica la comissària.

Experiència hipnòtica i sensorial

La intenció és submergir el visitant en una experiència hipnòtica i sensorial "perquè pugui relaxar-se, sentir-se entre la vigília i el son, experimentar la sensació d’estar al bosc del protagonista de Turmeda i despertar-se i entendre aquest llenguatge més enllà de les formes tradicionals de comunicació", assenyala Casas.

La proposta de la comissària es fa ressò del tema de la Biennal Foreigners Everywhere ("Estrangers pertot arreu"). "En un moment en què la xenofòbia i la ràbia contra el diferent, contra l’immigrant, és per tot arreu i impregna els discursos autoritaris i d’extrema dreta, que posen l’estranger a la picota, Bestiari intenta donar la volta al tema. Porta el concepte d’estranger a la humanitat, situa l’altre en la naturalesa i l’animalitat i estableix noves formes de relació amb la humanitat, que avui és una forma de barbàrie contra l’ecosistema i contra nosaltres mateixos", assenyala Pere Almeda, director de l’IRL.

La instal·lació, segons Ramos, "busca arrels en el passat per trobar esperança en el futur" i pretén oferir "experiències poètiques, polítiques i sensorials" que condueixin a veure Catalunya "com a territori on el compromís conciliador amb el món és possible, i no l’antropocentrisme".

A Bestiari, projecte triat d’entre 29 per un jurat presidit per Elvira Dyangani Ose, directora del Macba, se sobreposen tres dimensions, detalla Casas. "Una de medieval, en què el text de Turmeda ressorgeix contemporàniament; una altra, que és la vida dels parcs naturals catalans on s’han gravat aquests animals, l’estat real del que se sentirà a Venècia; i una tercera de perceptiva, amb el so com a eina bàsica de comunicació entre espècies i que ens permet conèixer el nostre entorn".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per presentar Bestiari, Casas i Ramos es van desplaçar ahir al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, on els esperava una peça clau per al projecte, l’especialista en gravació de so i música Chris Watson, que havia desplegat en plena muntanya, envoltat d’arbres, un micròfon capaç de captar sons que arriben de totes les dimensions i de realitzar gravacions infrasòniques, de freqüències que l’orella humana no pot escoltar.

En la Biennal es projectarà, a més, un vídeo amb imatges d’aquests ambients i de les espècies que els habiten, i conclourà amb la veu de la pianista i cantant Marina Herlop. La voluntat és que, després de Venècia, el projecte pugui mostrar-se també per Catalunya.