París celebra les pinzellades de Monet, Pissarro i Degas

Hi ha dates que van canviar la història de l’art. El 15 d’abril de 1874 en va ser una. Al número 35 del bulevard de les Capucines, al llavors naixent barri de l’òpera Garnier –encara no havia sigut inaugurada– a París, Claude Monet, Camille Pissarro, Edgar Degas o Berthe Morisot van mostrar per primera vegada el seu art en una exposició conjunta. Encara no els havien batejat com els impressionistes, però tots plegats compartien un esperit lliure i independent. Volien emancipar-se de l’ombra del canònic Saló. Tot i que aquesta mostra al taller del fotògraf Nadar va resultar un fracàs comercial, va suposar el naixement d’un dels corrents més coneguts de la modernitat artística.

El parisenc Museu d’Orsay –un dels més prestigiosos al món sobre art vuitcentista– commemora amb magnificència aquest 150è aniversari. D’una banda, ha cedit alguns dels seus millors quadros a altres centres artístics (a Tourcoing, l’illa de la Reunió o la Vil·la Mèdici de Roma). De l’altra, dedica l’exposició Paris 1874. Inventer l’impressionnisme, que s’ha inaugurat aquesta setmana, a aquesta primera mostra que va suposar un punt d’inflexió en la història de l’art. També es pot contemplar amb un casc de realitat virtual en un passeig immersiu.

La premissa d’aquesta mostra no resulta original. Però sí que és eficaç a l’hora de proposar una altra mirada sobre l’impressionisme. ¿El seu art era trencador respecte a allò que acceptava la crítica al Saló (el gran esdeveniment artístic llavors)? ¿Com es van organitzar per impulsar aquesta primera exposició independent?

"El més significatiu en aquesta iniciativa de 1874 era l’afirmació d’independència i del rol central de l’artista respecte a les institucions de l’art", explica a EL PERIÓDICO Sylvie Patry, una de les comissàries. Segons aquesta historiadora de l’art, la iniciativa dels Monet, Cézanne o Sisley no s’entén sense el context històric: la naixent Tercera República proclamada després de la derrota de França en el conflicte francoprussià. "Els impressionistes es van conèixer durant els anys 1860 i des d’aleshores van valorar la possibilitat d’organitzar la seva pròpia exposició, però aquesta idea no va fructificar fins després de la guerra", afirma Patry, que recorda la importància que va tenir la Comuna –una revolució fallida, i durament reprimida, el 1871– en la vida d’aquests artistes.

Al mig d’un París on cohabitaven les ruïnes per la guerra amb les obres de l’expansió haussmanniana –un context històric recordat per les comissàries–, els impressionistes van proposar un art alegre, instantani, subversiu i mirall de la vida moderna. Així es constata a La repetició de Degas, l’original retrat d’un assaig de ballet que va proposar per a la mostra. Però també a Una de moderna Olímpia de Cézanne, la provocativa paròdia que l’artista va fer de l’Olímpia de Manet i que va ser un dels quadros que va fer sortir més de polleguera la crítica de l’època.

Com no podia ser de cap altra manera, en el bateig artístic dels impressionistes hi abundaven els paisatges. Monet va exposar Les Tulleries, Pissarro va mostrar Els castanyers a Mosel·la o Berthe Morisot –una de les poques dones presents en aquesta exposició– va presentar La lectura. Amb els matisos personals de cada un d’ells, tots destacaven per pinzellades lliures i ràpides, per mostrar una natura més dinàmica i menys bucòlica que els paisatgistes realistes.

Curiosament, però, allò que els caracteritzava no era l’estil. Alguns d’aquests 31 pintors o escultors no utilitzaven una tècnica impressionista, sinó molt més convencional. Si volien exposar-ne al número 35 del bulevard de les Capucines, només havien de complir un requisit: pagar una quota de 60 francs que els permetia exposar dues obres. En realitat, aquesta mostra de 1874 va ser un projecte empresarial creat per artistes i per a artistes.

Un sacrilegi pictòric

Això els va permetre mostrar obres que semblava un sacrilegi exposar-les en un saló convencional a finals del segle XIX. Per exemple, els fascinants assajos de paisatges atmosfèrics d’Eugène Boudin, un dels mestres de Monet. "Eren conscients de la novetat que aportaven, però ja llavors hi havia una porositat entre els impressionistes i l’art aplaudit per la crítica", assegura Patry.

Un dels aspectes interessants en l’exposició del Museu d’Orsay resulta la comparació entre les primeres obres dels impressionistes i les exposades al Saló de 1874. A diferència del clixé d’una crítica desconnectada de les avantguardes i que prioritzava les pintures històriques i religioses, l’art mainstream de llavors ja s’interessava per les temàtiques i els pintors moderns. Era el cas d’Édouard Manet. Malgrat tractar-se d’un els precursors de la modernitat pictòrica, l’autor de Dinar a l’herba mirava amb cert menyspreu els impressionistes. I va preferir exposar al Saló El ferrocarril, un quadre que per estil perfectament podria haver estat a la mostra alternativa.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tot i que el 1874 els pintors moderns com Manet ja gaudien de cert èxit comercial, la primera exposició dels impressionistes va resultar un fracàs. De les 200 obres exposades, només van aconseguir vendre’n tres. La seva mostra va acollir uns 3.500 visitants, mentre que 300.000 van anar al Saló, que es va celebrar poques setmanes després.

De fet, el nom impressionisme va sorgir a partir d’una burla del periodista Louis Leroy al diari Le Charivari. Ho va dir per descriure de manera satírica Impressió, sol naixent, de Monet. Aquest magnífic retrat del port de Le Havre, juntament amb les altres 130 obres, pot contemplar-se al Museu d’Orsay fins al 14 de juliol. Després s’exposaran a Washington.