Sense dormir a Montmeló: ¿on ha d’anar la música?

La música en directe torna a veure’s associada a les molèsties: el cas, aquest cap de setmana, de l’electrònic Duro Festival, a Montmeló, amb un volum sònic que, malgrat no superar aparentment el llindar de decibels permès, ha pogut ser percebut, i sofert, a 10 i fins i tot a 20 quilòmetres. Aquest esdeveniment ja s’ha celebrat dues vegades més i, després de les queixes de l’any passat, havia avançat l’hora de tancament de les cinc de la matinada a mitjanit.

El festival no està sol, perquè en els pròxims mesos la parcel·la de Can Guitet, situada al costat del Circuit de Catalunya, brinda un parell de cites repetidores, Barcelona Remember (4 de maig) i Bass in the Park (11), amb actuacions que, segons consta a les seves webs oficials, s’estendran fins a les cinc de la matinada. I al mateix Circuit se celebrarà el Reggaeton Beach Festival (20 i 21 de juliol), rebotat de Sant Adrià i amb un horari per precisar. Tot això, en un recinte que sempre ressona com a alternativa hipotètica per als macrofestivals barcelonins, que naturalment no volen ni sentir parlar-ne. Ni tan sols el Rock Fest ho va veure practicable quan, el 2023, va haver de renunciar a la seva última edició per les obres a Can Zam. Montmeló ha sigut transitable per a l’electrònica amb esperit de rave, no per a altres gèneres (recordem la suspensió del Doctor Music Festival del 2019, davant la freda resposta popular, després del seu desacord amb el Pallars).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Això de divendres passat contribueix a alimentar l’alarma respecte a la música en viu de gran format en un moment en què el debat va a més. Si l’ús futur del Fòrum desperta dubtes (en el mateix ajuntament) i Montmeló, allunyat dels nuclis urbans, té al darrere veïns enfurismats (i no discuteixo que puguin tenir motius), ¿on hauria d’anar la música llavors? Tenim uns festivals dels quals disfruten molts milers de persones i que són bons per a l’economia, i a l’altre costat de la balança, una susceptibilitat creixent dels veïnats.

Doncs caldrà pactar: ajustar sempre les peces en l’arquitectura (endimoniada) de l’impacte acústic, potser seleccionar i protegir les propostes que més aporten (no ja diners, sinó prestigi), i després, no està de més considerar que la nostra bombolla de confort individual pugui relaxar-se quan, ocasionalment, entra en joc una expressió col·lectiva. El festival té alguna cosa de gran festa major, i ja saps que, si vius al centre del poble, en algun moment (no cada cap de setmana) et tocarà cedir una mica perquè els altres siguin feliços.