Política i moda
Adidas, nazis i patriotisme
Malgrat un passat que sempre acompanyarà la història d’aquesta marca esportiva, calçat oficial als Jocs Olímpics de 1936 a Berlín, Adidas continua sent un emblema patriòtic per als alemanys.
Adidas ha acabat retirant el dorsal 44 de la samarreta de la selecció alemanya per a l’Eurocopa i variarà el disseny gràfic del número 4 al ser comparada visualment amb el símbol de les SS. Si bé la marca esportiva va atribuir l’error a la Federació Alemanya de Futbol i al seu soci, el comerciant de roba de futbol 11teamsports, com a responsables del disseny dels noms i números de les samarretes, Adidas té clar des de fa dècades que ha d’esborrar immediatament qualsevol empremta que suggereixi cap vinculació amb el règim nazi...
A principis del segle XX, dos germans van crear una empresa de calçat esportiu. Adolf (Adi) Dassler s’ocupava de la part creativa i el seu germà gran, Rudolf, de la comercial. Al ser els únics fabricants de sabatilles esportives del país i conscients de l’obsessió dels nazis per l’esport, van veure en això una gran oportunitat de negoci. Al cap de poc temps es van convertir en proveïdors per als clubs de les Joventuts Hitlerianes i van ser el calçat oficial durant els Jocs Olímpics d’Estiu de 1936, a Berlín. La fama arribada per la qualitat dels seus dissenys ja era tanta que durant aquells polèmics Jocs Olímpics fins i tot van aconseguir convèncer l’atleta afroamericà Jesse Owens perquè corregués amb unes sabatilles de claus, ideades per l’Adi. Owens no només va aconseguir quatre medalles d’or utilitzant la tècnica alemanya, sinó que a més va deixar en evidència la superioritat de la raça ària que defensaven els nazis.
A l’esclatar la segona guerra mundial, mentre el Rudolf va ser cridat a files (estava afiliat al partit nacionalsocialista), l’Adi es va quedar al capdavant de la fàbrica on es van començar a fabricar llançacoets per al Tercer Reich. Però una vegada acabada la contesa internacional es va lliurar una altra gran guerra fratricida a l’empresa dels Dassler. Els dos germans van ser jutjats pels aliats, però uns treballadors jueus van sortir en defensa de l’Adi explicant que els havia ajudat i fins i tot protegit, i va poder crear la seva pròpia marca esportiva: Adidas. Més tard, el Rudolf faria el mateix amb Puma.
Notícies relacionadesPerò malgrat aquest passat que sempre acompanyarà la història d’aquesta marca, Adidas continua sent un emblema patriòtic per als germànics. "Adidas i Alemanya són per a mi part d’un tot. Hauria desitjat una mica de patriotisme econòmic", declarava fa només uns dies el ministre d’Economia germànic quan la Federació Alemanya de Futbol va anunciar que a partir del 2027, i després de set dècades de col·laboració, les tres ratlles de la marca alemanya serien substituïdes pel logo de la marca nord-americana Nike (que els va oferir pagar el doble). Fins i tot l’oposició va estar d’acord amb la queixa del Govern i en una enquesta llampec feta pel diari Bild, en la qual van participar 400.000 persones, un 85% es van manifestar en contra de la decisió de la federació.
Però si pel bé del negoci l’Adi no va renunciar a treballar per als nazis, segur que Adidas entendrà que allò de "la pela és la pela" passa al davant de qualsevol patriotisme o tradició.
- CIÈNCIA Trobat el cadàver d’una cria de mamut en un estat sense precedents
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- A CATALUNYA La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants
- Valentí Fuster: "Soc cardiòleg, però em costa entendre la perfecció del cor"
- Sarrià-Sant Gervasi El botellot torna a Mandri el dia 25 amb les terrasses tancades a la tarda
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els protagonistes de l’esport el 2024 Jorge Martín, contra tots i contra tot
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- No queden gaires dies. Laia Sanz: "No em preparo mentalment: no ho he fet mai"
- Barcelona, protagonista Qui hi ha darrere de l’èxit nadalenc ‘Els llums de Sant Pau’